United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per això mai hi havia hagut tants embolics en aquest Barcelona. ¿Que es pensa que n'hi ha pocs d'enfarfecs per les cases? -Prou que m'ho afiguro; perquè escolti: d'allí a on no n'hi ha, no en pot rajar; perque'l cert és que la gent trunfa. -Miri's aquesta del costat... però ei! per mor de Déu, no en faci ús que jo ho sé per la sogra, que es fa molt amb sa cunyada. -Vol callar!
El bon senyor respirava sempre per les ferides, i mossèn Joan, que el coneixia prou, volgué portar-lo fins al cap d'allà, sens dubte amb l'esperança de què, fent-li traure totes ses armes, li seria després més fàcil rendir-lo. -Escolti, don Eudald- li digué amb sa fina mitja rialla: ¿voldria dir-me quina opinió té formada de mon nebot?
Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera. -No s'ofereix pas res? -Si som bones per alguna cosa... -No, gràcies. -És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora... Escolti, en aquest món... -Ja ho sé; jo els ho agraeixo. -Miri: si no ens ajudavem els uns als altres... vol dir que... -I què tal? que no parla?
Així, quan semblen no preocupar-se l'un de l'altre, s'aproximen, i, al trobar-se junts, ella, enrogida, dissimuladament s'aparta, i ell, com entontit, fa el mateix. A les envistes de la casa es dirigeix ell a ella, en un moment en què ha quedat a rerassaga: -Escolti, Montserrat: ¿voldria donar-me un cabell? -I és cert, que el necessita? ¿Per a lligar un ramellet, potser?
Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant de veu, afegí: -I doncs, crec que no té família, vosté? -No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents. -Que no és de Barcelona, vostè? -No, senyora: sóc del Vendrell. -Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les madres de Jesús María? -Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó. -El pare Tudó? -Que potser el coneix?
Al costat d'aquest un altre senyor té a la falda un noi de dos anys, que és el seu fillol, fill del difunt, i va dient a l'un i a l'altra «-Prenguin un glopet més de medicina; és cosa que no els pot fer cap mal. No siguin d'aquesta manera.» Al mateix temps, per distreure al noiet, que els demés dies, en aquella hora, ja és al llit, li posa el rellotge a l'orella perquè escolti la rateta.
-Escolti, mossèn Joan- deia el facultatiu, alçant la veu: -com se troba? -Me sembla que una mica millor- Responia aquest amb veu fosca i apagada. -Una mica millor? No m'ho sembla pas a mi, així- deia el metge, amb veu prou alta perquè aquell ho pogués sentir. -No es pensi- afegia la Feliça, -li ha calmat molt aquella ardència de set i fins suara parlava de llevar-se.
-Però, senyora meva, li prometo que pica en ferro fred. -Què ferro fred! què ferro fred!... -Sí, Paulina: cregui'm. Jo li agraeixo molt, però no em vingui amb aquestes coses, pobre de mí! No veu que he fet tard? -Miri, Melrosada: si no es posa més racional m'incomodaré. -Però escolti: per què vol que em casi, jo? A veure! ¿Per què s'ha ficat dins del cap una cosa tan impossible? -Impossible!...
-Doncs miri, avui ha passat dues vegades el cotxe dels morts. -Carambas! Ahir vespre per la Rambla no es trobava una ànima. -No veu que tothom és fora? Nosaltres hi anàvem sempre amb les cosines i les noies del primer pis; Pero ara... -Que també són fora? -No; però no surten, fan com nosaltres. Escolti, per no haver-hi de trobar ningú...
-Ah! Lo que és jo, tampoc m'hi he volgut ficar, per això mateix que vostè diu. Però l'altra tarda, la veritat, no me'n vaig saber estar, i li vaig tirar dues o tres indirectes a la seva dona. «-Escolti: el meu sogre va morir de lo mateix; la matonera de la cantonada de ca els pares també ho va tenir.» Una no és cap bèstia, i em sembla que bé hi pot entendre una miqueta.
Paraula Del Dia
Altres Mirant