-Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Però... em dol que estigueu ressentida de mi. -T'hai dit que prou , Temme! contest

-Jo , respon Xenofont -que no em necessites pas a mi sol: els hoplites correran més de pressa i més a pler, si jo els condueixo a peu, com van ells. Sobre això, Seutes s'allunya, i amb ell Timasió seguit d'una quarantena de cavalls grecs. Xenofont per la seva banda ordena als soldats lleugers fins a trenta anys que surtin de les companyies i amb ells es llança a pas de càrrega.

-Així ho sento a dir; però en quant a mi no em canso de veure que cada casa és un altaret i que cada balcó és un eixam de minyones ben compostes, bellugadisses i esperançades. Aquell burgit, moviment i alegre conversar del curs no es veu més que un cop l'any! Sols per veure el lleó i els lleonets, espero jo amb ànsia les processons.

TÚBAL M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta ducats en una nit! SHYLOCK Me claves un punyal... Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats d'un sol cop! Vuitanta ducats! TÚBAL Han vingut ab a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven que no s'escapar

-Si les mosses reien, era que estaven alegres... i a mi ningú m'ho diu tens de fer això o tens de fer allò... o tens de fer el de més enllà... perquè quan un home és home... ho és... I alanta!

Se redreça gallardament, s'encara amb mi, i, posant-se una maneta estesa damunt dels ulls com per preservar-se'ls del clar de la lluna, em mira atentament. Est

Tres tovalloles de bany. Una cosa tinc observada de tota persona que se'n va a un indret, qualsevol, on hi ha aigua: tot és fer grans preparatius amb la idea dels banys que es proposa de pendre. Això mateix a mi em passa en ésser vora mar.

ANTONI En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust que'l juheu dóna proves de gran benevolencia. BASSANIO No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo quedarme sense'l diner.

-Jo pla sóc perduda. Si no s'adoba amb l'ajuda de Déu, pas on anirem! ¡Tots contra mi! De deu fills, cinc són ací, soterrats. ¡Déu els tinga al cel! Dels que em resten, l'un és la beneitona que ara far

I en dir Orontas que no havia rebut cap tort, Cirus pregunta: ¿Confesses, doncs, que has estat injust amb mi? -, cal confessar-ho- respongué Orontas. Llavors Cirus torn