United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !


Allí també els soldats menjaren per primera vegada el «cervell de palmera»: molts s'admiraven de la forma i del gust tot particular que : però feia també un mal de cap terrible. La palmera, així que li han arrencat el cim de la tija, s'asseca completament.

Des del primer moment vaig veure que la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir, cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer paleses les gràcies del seu cervell.

podríeu confiar-me-la; l'avinentesa de dar-se un gust no és pas tan freqüent, que diable!

Tothom digué que era de molt bon gust, i ningú s'atreví a riure. En Melrosada, consternat, manifest

Els homes podem palesar, allí sobretot, el nostre gust pels colors, i, segons el meu humil parer, sortim de la prova amb èxit. Quant a la meva persona, m'ha plagut sempre una mica de vermell en la indumentària: vermell i negre, s'entén. També penso que una corbata blau-clar hi ha d'escaure molt. Harris és massa aficionat a la mescla de groc i ataronjat. Ho tinc per una errada gran.

En el primer cas, hi vindré per a aprofitar l'ocasió d'apretar-li a la Feliça el ganyot, i en el segon, encara amb millor gust, per a cantar el gori gori a la mala vella i menjar-me la polla rossa i la negra en la mateixa taula on tanta gana m'ha fet passar.

-Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià! I ara! Quines coses de dir! ¡Vegi si jo puc tenir ganes de que se'n vagi! ¿No és vostè el nebot del senyor Rector? No el ell a gust? Doncs, lo que ell vol, a mi m'est

S'estiraren damunt llurs colzes, i començaren de treure bufades cautelosament i amb magra confiança. El fum era d'un gust desagradable, i els produí una mica de nàusea; però Tom digué: -Noi! Quína cosa tan planera! Si hagués sabut que no era més que això, n'hauria après fa qui-sap-lo temps. -Jo també- digué Joe. -És una cosa de no-res.

Una vegada els dos frares arribaren a una vila, i era de nit, i no veieren llum sinó en una casa. Aquella casa pertanyia a un pastisser; i com que era dissabte i en aquella vila la gent tenia molt de gust per llaminadures i llepolies, el pastisser encara treballava a alta hora; i era un home franc i generós, així com era amatent; així és que rebé els dos frares amb cara espandida i gaudiosa. Ell mateix va portar en Pedreny a l'estable, i va comandar a la seva filla que endegués dos llits per als dos vianants. I, en acabat, de retorn a la botiga, els mostr

Solia ponderar també els goigs materials que li proporcionava la seva vida humil: la gana que desperta el baume de l'olla penjada en una forqueta, bullint al sol; el coratge que es rep d'un plat de brou de sagí ranci barrejat amb el vi de la boteiola, el gust especial de la cansalada sofregida amb llenya de pinetell, i el sabor del pa de vida guardat dintre la saca, torrat per les ventades i estellat a cops d'ullera de destral.