¡Tu vés a fer la manilla i si guanyes pagarem el senyor Celestí! va dir-li la Tecla amb una fredor aterradora.

L'altre. -Ah! ¡Aquesta escalforeta retorna! Toca un quart de nou. -Senten? diu el senyor Quim. -Avui tot el dia va desballestat. Al Pi toca un quart de nou: jo vaig amb el rellotge de Santa Maria i tinc les vuit i dotze... -Jo vaig i tinc les vuit i tretze. -Jo avanço, perquè tinc les vuit i disset... Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge. La rebotiga queda en silenci.

-, senyor Speck. -El fareu més atapeït, perquè n'hi ha un de més. Baumgarten, amb l'esquena encorbada com una fura, torn

-Orchel- digué, tot desfent la corbata del seu senyor -davalleu tot seguit a la plaça de les Acàcies; veureu, a m

BASSANIO Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via. LLEONART Hi faré tot quan sàpiga. GRACIÀ Aont es el vostre amo? LLEONART Per allà, passejantse, senyor. GRACIÀ Senyor Bassanio!... BASSANIO Gracià! GRACIÀ Us haig de demanar una cosa.

Per què George no creu necessaris, en una casa, els rellotges despertadors. -Instints socials dels nois. -Pensaments d'un vailet sobre el matí.-El vigilant que no dorm. -El seu misteri; la seva ansietat. -Pensaments nocturns. -La mena de treball que hom fa abans no es desdejuna. -El bo i el dolent . -Desaventatges d'ésser virtuós. -La nova cuina de Harris comença malament. -La sortida diària del meu oncle Podger.-El senyor de negocis considerat com un carrerista. -Arribem a Londres. -Parlem la llengua del viatger.

-, fins i tot massa gran- digué l'anabaptista. -Si no tinguéssim la sort de tenir pardals, pinsans, orenetes, i altres ocells decents, com les caderneres i les curruques, per a exterminar totes aquestes bestioles, estaríem perduts, senyor Kobus: els pregadéus de rostoll, les erugues i les llagostes se'ns ho menjarien tot! Per ventura Nostre Senyor ens dóna ajut.

El senyor de Serra-Bruna, com a bon general, havia contemplat la lluita des de respectable distància, fora de perill. Son espant, que ja començ

I de pensar que aquest papanates de senyor , tenint a m

Eren ben amables. El senyor em va dir que el seu cognom era Jones i que venia de Manchester; però semblava no recordar la part de Manchester vista, ni on queia Manchester. Li demaní on anava, i, evidentment, no ho sabia. Va dir que... segons. Després vaig preguntar-li com no havia trobat un bastó groller, per a passejar a ciutat.