United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


GOBBO Senyor! Jove! , home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via pera anar a câl mestre juheu? Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting ganes d'experimentarlo. GOBBO Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

No per quins camins hi entràrem, però lo cert és que al cap de no gaire estona érem al mig de la planura i al davant d'una estació i d'una via de ferrocarril que es perdia al lluny del lluny. En aquell mateix moment arribava el tren fent tramblar la terra. Aleshores la mare m'abraç

Al cim de tot d'aquella via, prop de la porta de Gontran l'Avar, el senyor Furbach, tot decantant-se sobre el petit mur, veié al seu davall les innombrables cabanes agraonades fins a la vora del riu, llurs interiors eixides, llurs escales i galeries fetes un podrimener, llurs sostres pallencs, de bardes i de taulons, i llurs xemeneies que treien fum.

Al cap de cinc minuts les noves s'havien escampat, i una dotzena de barcades d'homes feien llur via a la cova de McDougal, i el vaporet, ben atapeït de passatgers, no trig

L'Andreu feia via apressat cap a la primera casa d'aquella contrada cridant de tant en tant com si salmegés el ritual de l'alegria ubriagant, refulgent! -Ja és meu, Tecla polida! bonic meu! ¡filló del pare! rovelló meu! Ja sóc un altre!

-És cert, Schneegans- respongué el gros recaptador, -però us he fet avisar. Heu ordenat, ben segur, els pregons? -, senyor Hâan; el nunci fa via d'enç

Els somnis de l'Adelaida, a hores d'ara, seguien una via sobiranament personal. Durant els interminables ocis que li ha imposat el tractament, ha elaborat tot un projecte de vida nova. Vol reingressar en la societat d'una faisó una mica solemne. Resoltament arranjar

De tots els jocs del món, el més universal i eternament popular és el joc de l'escola. S'ajunten sis nois i es posen al llindar d'una porta, mentre un altre passeja amunt i avall amb un llibre i un assenyalador. Nosaltres hi jugàvem essent vailets, hi jugàvem de minyons, hi jugàvem fets homes i dones, i hi juguem de vells, tot fent via vers la tomba.

La foscor li és plaent i llavors fa via amb la mirada plena d'espant. Els enemics del dia no hi són, però troba els de la nit. Quan veu un rat penat o un mussol, els cabells se li ericen i la pell li esdevé rasposa i la tremolor mou ses mans arrugades i una esgarrifança de fred passa com un llamp per tot son cos. -Mira, ja ve la Rosa!

Na Mercé gravitava en el costellam de l'egua com un sac de farina, talment atuïda i insensible. Arribaren a l'estació: hagueren d'esperar el tren una mitja horassa. L'egua, estacada en el rastell de la via, tingué un gros èxit. Mossos i sagals, tartaners i negociants comentaven la seva estampa i el seu preu, mirant-la i remirant-la.