Tanmateix és admirable, aquesta vida que ix de terra en forma d'erugues, pregadéus de rostoll, mosques, que omplen l'aire d'un dia a l'endemà!... És una cosa gran!

Algú que firmava Balonista , havia escrit per demanar detalls de la fabricació del gas hidrogen. És cosa fàcil, el fer-ne: almenys així m'ho va semblar després del que vaig llegir al Museu Britànic. Peró jo aconsellava al Balonista aquell, que prengués tota mena de precaucions per evitar qualque accident. Què més podia fer? Deu dies després, una dona de roges galtes vingué a la Redacció portant a la m

Dins la gran sala, plena de fumera grisa, al voltant del forn, els fumadors estaven drets: ara l'un, ara l'altre, és retiraven envers la taula per buidar el xop, i després tornaven per escalfar-se silenciosament.

L'obrí, amb els ulls esbadocats de plaer, i es veié en front de dues espitlleres blaves que donaven a la plaça de les Acàcies. Pass

El més probable és que passada l'actual malatia, un o altre s'ha de morir abans d'arribar el desembre. Llavors vindr

-Certament- vaig fer jo: -no el puc pas renyar, ja que de tots els fills de la terra és l'únic que s'ha llançat al mar per saludar-nos. -Àngela! exclam

En un poblet de mes amunt y tambè de la costa, que 'n dihuen Caldetas, poblet voltat de montanyas que sembla qu' empenyen las casas cap á la mar, allá pèl temps de la vellura succehí lo que jo ara 'us contarè. No 'us ne riguén jovenalla, vosaltres sou gent de molt poca fe y es que teniu molts pochs anys encara.

-No, senyor, no... i perdoni. El de l'altre acte jo el vaig veure en el Prado Catalán , quan el feien, i és molt més gros que aquest... Aquest barquet deu figurar que el rifen a favor del tenor que est

»Una noia reia en un recó, i llegia en un llibre aquestes paraules: Geni atuït, fes penitència; se'n porta els llors la somnolència: així és avui com era ahî, i així ser

-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de !... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...