United States or Kenya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però no hi havia pas rialles, en el poblet, aquella tranquila tarda de dissabte. La família Harper, i la tia Polly i els seus, s'endolaven amb molt de sentiment i moltes llàgrimes. Una calma inavesada s'havia ensenyorit del poblet, encara que habitualment la calma hi era prou a tot arreu.

Al capdavall havia recobrat una part de la meva ardidesa. La voluntat em féu redreçar, com un ressort. Vaig precipitar-me sobre les passes de la vella, que amb una m

Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al cenobi i a l'estretura de ma cel·la.

Sempre anava depressa, fugint de les conegudes escornifladores i sense aturar-se pels portals com feia abans. Aixís que la cridaven tenia una resposta a punt: La truja li pasturava, el pollí no estava fermat, l'aviram allunyada... i la Roser amb febre. -Que no surt la noia, Sila? -Quan s'escau... -Que no's lleva? -Quan s'escau...

-Katel, vés a cercar un altre cobert- digué Kobus espolsant-se la neu dels peus. -Aquest vespre celebro la naixença del Salvador amb aquest brau bordegàs!... i, si algú ve a reclamar-lo... que vagi amb compte! Havent obeït la criada, el pobre hongarès prengué son lloc, tot meravellat d'aquestes coses.

Camisons amb trampa i en la ratlla del mig el retrat d'un botifler, que donada paraula de casament amb paga i senyal. Mig barret amb un jardí de flors i flocs, i en el cim un ànec lloca amb sos pollets. Cotilla amb eixamples.

Els ulls de Huckleberry flamejaren. -Torneu-ho a dir, Tom! -Els diners són a la cova! -Tom, digueu la veritat, ara: va de facècia o de bo de bo? -De bo de bo, Huck: tan de bo de bo com mai hagi dit cap cosa en la vida. Voldreu anar-hi amb mi i ajudar-me a treure'ls? -Ja ho crec, que voldré! Voldré, si és en un indret on puguem arribar amb llum i sense temença de perdre'ns.

Els gasetillers li deuen molt agraïment, perquè sempre que el troben li pesquen alguna notícia; de manera que es pot atribuir amb raó el títol de col·laborador honorari i eficaç de tots el periòdics de Barcelona. «Home, vostès no diuen mai res de la carretera de Sant Andreu, que és un fàstic.

George, únicament respongué: -La història no ho diu pas. Vegeu un altre exemple de la simpatia que cal entre remolcadors i remolcats. En fórem testimonis George i jo, prop de Walton. Era a l'indret on el camí mor dolçament sobre el riu, i nosaltres acampàvem al marge oposat, molt enfeinats amb la manduca.

Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren, juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira; i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada. -A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps. -Ai, ! És massa dolç! Jo no acabar-m'ho.