Un brindis especial hi ha, anomenat Salamandra , que es fa en llaor dels convidats de particular distinció, i que es realitza amb molta solemnitat. -Anem ara- diu el president -a brindar un Salamandra . Tothom s'aixeca i roman com un regiment al toc d'atenció. -És preparat el líquid? pregunta el president. Sunt responen tots a una sola veu. Ad exercitium Salamandi diu el president.

Eren els fadrins de la grilla que havien iniciat el saqueig en les cases veïnes a Serra-Bruna, més compromeses pel senyor, de primer d'un modo vergonyant i aprofitant-se del general desori, com qui diu per a fer boca i ensenyar els aprenents. De sobte, en un girant de camí aparegué en Pascal, que es llanç

-Poc que en fasses cas, de l'Andreu... és molt manefla!... Post-hi a jugar que amb tant com diu, pel cap baix els en canar

Però és això, lo que se'n diu agricultura; és això, lo que se'n diu criar bestiar, és això, lo que se'n diu cria de bestiar; és això, lo que se'n diu explotació de la terra. -Valga'm Sant Eudald gloriós! feia don Eudald, posant-se les mans al cap. ¡I quin modo de fantasiar! Es coneix que vostè és jove.

Veu's aqui l'home que comença a estufar-se i a descobrir repentinament en la xicota una pila de bones circumstàncies que ni ell les havia reparat mai, ni ella somniava tenir. -De totes aquelles mosses- diu amb el deix que li és natural quan es troba en terra, -no n'hi ha cap que tingui solta sinó fulana. És d'allò més agradosa i un no què que m'encera.

-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller. -Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden. No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets. -Si jo sense ell... -No s'hi ha fet tot lo que s'hi ha pogut? ¿I doncs? -Això ; metges, curanderos, vaig fer venir aquella dona de Badalona, i fins hem provat allò dels anissos.

Disposa llavors les tropes de manera que ofeireixin a l'ull el bell aspecte d'una falanx atapeïda de pertot, i que cap dels soldats sense armes no estigui en evidència; després fa venir els missatgers, i ell mateix els surt a l'encontre, amb els seus soldats més ben armats i més ben plantats, i diu als altres generals de fer el mateix. En ser davant dels missatgers, els pregunta què volen.

Jo et puc assegurar que cap minyona com aquesta sap anar a informar-se de la salut d'un malalt, rebre una visita, fer-la entrar a la sala... Quan un senyor surt de casa li ofereix el bastó i el barret, l'ajuda a posar-se l'abric. Divendres passat el senyor Buixeda va fer grans elogis del seu bon estil. Diu que aquí són comptades les cases que saben educar el servei.

Però escolta: pagaràs interès, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em plau que siguin sense interès; però els dels altres... -Oh! Déu meu! Qui et diu el contrari! féu David. -Mentre aquestes pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornar

I al tornar cap amunt ho explicava a n'en Pere, qui, com a més entenimentat, hi donava son parer. Sabas qui hi havia avui a l'adroguera? va dir l'Antonet un vespre -Aquei home que trobem cada dia per la carretera... -Oidà!... Diu que un parlar tant estrany, oi?... Que l'hats sentit, tu?...