La catifa ja surt fins al carrer entre un rest de testos arrenglerats. Fa bella estona que ja ha arribat la primera tafanera, una soltera prima, xuclada per l'enveja, que va a veure totes les noces sense perdre l'esperança d'una dia ésser ella la reina de la festa, malgrat viure òrfena de tota gràcia femenina.

Tot fou obra de la tia Paulina. Ella, inclús, va desvirtuar-lo com a professor i va desprestigiar els deixebles, fins a ser la classe de dibuix una cosa que només existia de nom. I el bo és que en Melrosada s'hi trobava divinament, entre els Buxareu; i als Buxareu els semblava, en Melrosada, l'home més prudent i més educat, ple de delicadeses i tresors amagats.

Tom féu per manera de passar-li el braç al voltant del coll; però ella l'empenyé cap enllà, i es gir

Ella, resolta, severa, estirant-se de tota sa estatura li pos

Ella, al contrari, es vinclava fina, gairebé precària; en el darrer toc de la seva toilette li mostrava la rossa nuca escollada, els bracets gràcils, el dors sempre ondulant, -sempre, en l'esgarrifança, en la insolència, en les postureries, en la meravella o en el simple parloteig enormement voluble. Ell pensava: -És una criatura deliciosa. M'he casat amb una criatura deliciosa.

Aquell matí havien tingut una petita qüestió, i ella començ

Les nits les passava d'un son, estiradeta i quietona en son llitet de monja, blanc com un lliri, sens que un surt li fes res saltar els membres ni un escatx de visió misteriosa creués per ella la foscor compacta.

Sempre havia estat callada i pensívola, i ara n'esdevingué més que mai. Les seves germanes li demanaven tot sovint què havia vist en la seva primera visita al cim de l'aigua; però ella mai no volgué dir-los-en res.

Erem cap a les darreries del mes de març. Recordo que primaverejava i que jo aquell any sentia la creixença de la primavera dintre les meves entranyes, així com els arbres, si fossen animats, haurien de sentir la puja de la saba i l'impuls d'esclatar en flors. No tenia ganes d'estudiar. M'embadalia contemplant el cel, les muntanyes, les plantes... No em cansava d'espiar la naturalesa, descobrint-hi un encant, que em cridava a unir-me més i més amb ella; i d'això en naixia un desig indeterminat, que arribava a fer-se dolorós. Vivia en un estat estrany, mescla d'expectació, d'inquietud, d'alarma... Un raig de llum imprevist, una remor inesperada en mig del silenci, una forma vagarosa, que s'interposés sobtadament entre els meus ulls i l'objecte de la meva visió, me causaven un surt desproporcionat, i els meus sentits s'excitaven afinant-se fins a la subtilesa, i tot el meu cos palpitava d'emoció. Àdhuc una simple olor, que l'aura em portés d'algun jardí lluny

Els Caçadors, l'Eqüestre m'envegen. Va agafar-la per la-cintura, com si fos una ploma, i la va fer seure damunt sos genolls; ella tir