Xenofont, a la reraguarda, en tenir-ne esment, els conjura de totes les maneres i per tots els mitjans, a no endarrerir-se, dient-los que ve a l'encalç un gran aplec d'enemics. Acaba per enutjar-se. Ells demanen que els degollin: perquè els és impossible de fer un pas.

Els nostres quatre peus, en la fotografia, tanmateix hi feien de guàrdia: no es veia gran cosa més. Aquells peus ornaven completament el primer terme, i darrera els peus s'endevinava confusament la silueta d'altres barques i alguns detalls del paisatge. Totes les coses i els individus semblaven mesquins i insignificants, al costat dels nostres peus.

-Això mateix vaig dir-li jo. Però ell em va fer aquest argument: «-Tu saps tan com jo que no podem llançar-nos a sortir en cotxe cada diumenge, ni anar als teatres cada dos dies, ni berenar totes les tardes al Royal, com feu vosaltres. Tampoc estem en condicions de fer-nos un trousseau que ens permeti canviar de vestit com uns transformistes...»

Un llum de bronze, posat a l'extrem de la llar i cobert d'un globus de cristall sense transparència, l'il·luminava vagament. Pells totes espesses esmortien la fressa de les nostres passes. Hom hauria dit que allò era l'asil del silenci i la meditació.

-Podeu fer-ho així- digué George, -i jo els explicaré a totes dues que el meu pla original era d'empendre una excursió... plegats amb la canalla; que jo faria venir la meva tia, i que llogaríem un encisador castell antic que a Normandia, a la costa, on l'estada és particularment favorable als petits, i la llet com no es troba enlloc d'Anglaterra.

La taxa dels aliments que la senyora destinava al servei era exigua. Tot, àdhuc el pa, era clos en armaris; la sal era tramesa a la cuina a dosis setmanals invariables. Del cinyell de la mestressa penjava un portaclaus on es reunien totes les de la casa. Així s'esdevenia que el seu pas per cambres i passadissos era acompanyat d'un dringueig metàl·lic com d'esperons.

-Oh, si te les deia totes. Adéu, adéu, adéu, adiós, adioooos!... L'home no es diverteix. Rumia, i diu: -Si molt convé, és la germana de la dispesera. Si ho sabia de cert, dem

PORCIA , Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més dels dos y el que portar

Després d'analitzar tots els sucs i secrecions del seu organisme prescrigué a l'Adelaida un formidable pla de sobrealimentació: mantega, il·limitadament; cacau amb malt totes les tardes; farines copioses en cada àpat; ous a desdir, rosbif. Al cap de tres mesos l'Adelaida abandon

L'Andreu estava confós; no sabia què fer dels seus ulls i no podia aturar la mirada desficiosa de fugir de totes les cares macilents que el voltaven.. El metge va obrir la porta que va grinyolar llargament com si fes un gemec paorós, i va entrar a la cambra on hi havia el malalt. Tot era silenciós; tot tenia una gebror rara que va apagar l'alegria esclatant de l'Andreu.