United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vós no sou digne de viure en una barca! Doneu-me el garfi. Vaig provar de fer-li veure com era de còmica la cosa, però inútilment. George, de vegades, és refractari a fer-se càrrec d'una broma. Llavors, passant a un altre assumpte, digué Harris: -Proposo de fer ous remenats, per al desdejuni. Els faré jo mateix. És una de les meves especialitats en les excursions.

La primera cosa que va tractar de salvar varen ser els conills i les gallines: sobretot les gallines, que li servien per a comprar-se bonics amb els diners que li donaven a guanyar amb els ous. Per això, endinsant-se resoluda pel corral, va posar-se a la feina amb tant de cor i s'hi va aqueferar de tal manera, que ni sentia els bels llastimosos llançats per la cabra des de la cort.

Tingué l'aneguet a prova per espai de tres setmanes, però els ous no van comparèixer. El gat era el cap de la casa, i la gallina era la mestressa, i sempre parlaven de «nosaltres i el món», perquè es creien que representaven la meitat del món, i una meitat que era ben la millor. -Podeu pondre? deman

El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal. La Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca. Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra, arran de bosc, i ja (valgan's Déu!; no vindr

El trencament dels ous el contorb

En Tinet, que és demòcrata, és més amic del carboner que duu carbó i escarbats, de la dona que dos dies per setmana porta ous de Mollet, que no pas de les amigues enfaristolades de les seves tietes, que el maseguen i li enfonsen el nas a la galta. La sala és el lloc exclusiu de les amigues de les tietes: les tietes, soles, no hi entren mai. Deuen tenir-ho prohibit, com en Tinet. La sala és una cosa trista. Hi ha retrats grans i retrats petits. Els petits són alegres com a ninots, però els grans, a en Tinet, li fan una mica de basarda. Després hi ha recons abolutament foscos, i pengerelles darrera les quals pot amagar-se un gos o un municipal. En Tinet est

Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant, amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que havia tallat curosament amb el ganivet de postres. La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia torturada a preguntes.

Segons ell, tota persona que en menjava un cop, ja no podia passar sense: moriria si no pogués tornar a menjar-ne. Nosaltres, només de pensar-hi, ja la boca se'ns feia aigua, i li donàrem el foguer, la paella, els ous que s'havien escapat de la batalla, i tot el que hi havia d'utilitzable dintre el cove, demanant-li per favor que posés mans a l'obra.

Ell encara va tirant o mal; mes ve son fill, que, trobant morta la gallina del ous d'or, no més remei que malvendre i fugir.

Des de llavors no passaven vuit dies que els vailets no sabessin alguna cosa dels forasters... sobretot l'Antonet que era el que corria pel poble, mentre en Pere facturava la llet, un dia per vendre ous o aviram, un altre per comprar tabac, fer esmolar les eines i per comprar el que a Torre-guillera s'havia de menester.