United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Sempre més romandreu amb mi! digué l'emperador. -Només cantareu que quan us plaurà, i jo de l'ocell artificial en faré mil bocins.

Xenofont, havent sentit aquestes paraules, diu: -Mentre parlis d'aquesta manera, és difícil respondre; amb tot ho faré, per aquest jovenet, a fi que sàpiga qui sou vosaltres i qui som nosaltres.

-Però és que jo no he de fer res per aquí- va dir-me. ¿No puc anar en aquesta direcció? -Oh! no! I ara! Aquest camí és destinat als infants. -Però si jo no els faré cap mal! digué ella somrient. I ben de debò que no semblava capaç de fer-los cap mal.

Tots els altres, aleshores, exclamaren: -Kobus! molt ... molt ... al capdavall se't veu per aquí! -Kobus- digué Hâan: -entraràs a la partida; ens hem fet fer un bon freginat, i, diastre, cal que tu paguis. -Ah! digué Fritz, tot rient -no demano altra cosa; no sóc de primera, però és igual, faré per manera de guanyar-vos, tanmateix.

Lo sant guayta al un cantò y á l' altre: mes al últim cansat de buscar: Bona gent va dir ab to alegre vosaltres estéu de broma y jo vaig depressa. Si me l' haveu amagat diguéumho. Be estem prou per amagar béns. Vaja, que que me l' haveu amagat. No 'm digáu que no y en prova ja veuréu com jo 'l farè sortir si es que no 'l tingáu fermat. Cridéu, cridéu á veure si sortirá.

-Estigueu tranquil, senyor- respongué la vella cuinera, a qui no plaïen les recomanacions. -Heu estat malcontent de mi cap vegada, de vint anys ençà? -No, Katel, no: al contrari; però, saps?, les coses es poden fer ben fetes, molt ben fetes i d'allò més ben fetes. -Faré el que podré- digué la vella: -no se'm pot demanar més.

BASSANIO Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell! Vergonya sentiria de donarvos tal cosa. PORCIA No vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva. BASSANIO Te una importancia pera que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.

Així és com la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol. Sento el trepeig de la dida, que es passeja amunt i avall: ...trap, trap, trap... Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell. Què faré? Entraré a veure la malalta?

I després afegí: -Ara digueu-m'ho a mi, a cau d'orella, de la mateixa manera. Ella es resistí una estona, i féu, en acabat: -Gireu la cara, que jo no us pugui veure, i aleshores ho faré. Però no ho heu de dir mai a ningú: oi, Tom? a ningú: oi? -No, de bo de bo de bo: no ho diré. Au, Becky.

-Això que no ho faré pas mai! exclam