Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 22 de juny del 2025
L'Andreu havia posat tres piles de monedes damunt la taula del despatx i quan el senyor Celestí va entrar-hi amb un posat afectuós, l'Esparver bo i signant els diners va exclamar: -Senyor metge, estem en paus! ¡Aquí té l'any passat, aquest any i l'any vinent! El metge va esguardar-lo amb atenció. L'Andreu anava brut, miseriós i estripat, tenia la cara transportada per la son i la fadiga.
-Jo crec- digué modosament la noia, -que no tinc pas motiu d'haver mudat de pensar. Fins me sembla que avui estem més lligats que mai amb... aquell senyor, després de lo succeït.
Aquí no som sants i això no és una església, certament, però si algú comparegués amb robes més fréjoles del que permet la vergonya, en Vatualmón li estellaria una cadira pel cap. Alerta, doncs. Mireu que estem indignats.
-M'enyoro... -Encar t'enyores, Mió? Com és, això?... -Estem tots dos tan sols, en aquesta casa!... En Pelifet també, va callar, però l'endem
En canvi la nostra època ha creat nous tipos amb els quals ens topem tots els dies, que són tan dignes d'estudi com podrien ser els antics, i que si no ens fan tant efecte és per lo molt familiaritzats que amb ells estem.
No hi ha mitja hora que hem fet vela i ja estem cansats de bracejar. Posa't la capa: sents? Vaig fer-ho i vaig pujar a coberta. Ens havíem forejat, però gairebé érem pels mateixos indrets del vespre anterior. Feia fred. El mar estava mogut i ombrívol.
El nostre desig és sortir ben promptament d'aquesta situació empalagosa, tan per a nosaltres com per als que ens llegeixen; que ja estem cansats de trobar gent gratant-se el cap pensatius i exclamant: -Sí que estem frescos! L'home, per diners que tinga, és ben miserable.
-Però, Senyor! exclamava, posant-se les mans al cap. ¡Digueu que estem abocats al cataclisme! ¿Què fan, doncs, aquests grans politics, aquestes distingides plomes que diu que figuren com a capitostos del moviment? ¿Per què no hi posen fre, a aquest desgavell que, per deletèrees que siguin les seves doctrines, no deu pas ésser l'anarquia desfrenada lo que patrocinen? ¿És que no poden o que son odi sectari els impulsa a obrir les comportes de tots els vicis?
La porta mig s'obre, i quatre cares espectants, apilades unes amb altres, guaiten un hom com si hom fos fenomen reservat en aquesta cambra especial. En veure que hom és despert, la cara de dalt de totes, saltant calmosament sobre les altres tres, entra i s'asseu al llit en amical posat. -Oh! diu. -No sabíem que estigués desvetllat. Nosaltres ho estem de fa estona.
-Penseu, Becky, que estem molt més avall que no pas ells; i no sé a quina distància en sentit nord o sud, o est, o el que sigui. No podríem pas sentir-los, d'aquí estant. Becky començ
Paraula Del Dia
Altres Mirant