United States or Niger ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Encara, aquí- exclamava Sperver, -no és res, un hom hi veu de lluny; però al bosc ser
-No! no! els desafio tots- exclamava Schoultz -que es presentin; ja veuran el que val un antic sergent de l'exèrcit bavarès: visca la pàtria! Més d'un prussi
-Sants del cel, quin cap de trons! exclamava don Eudald amb les mans al cap, tan bon punt hagué el jove acabat sa carretilla llançada amb vehemència de frase i quasi sense respirar. -Vostè enraona molt bé; mes, si segueix per aquest camí, parar
«¡Quina llàstima -exclamava- haver despertat tan tard, quan ja les forçes em manquen i sento aprimar-se el fil de ma existència! ¡Tant de bo jo pogués tornar a la flor de la jovenesa per a treballar amb totes mes forces en aquesta obra de redempció social! Jo batallaria per la fundació d'una institució on, sots el lema de Sang nova s'apleguessin tots els tocats de la gràcia de l'esperit de resurecció de la societat cristiana. Com Sant Vicents de Paül fund
Entre aquests arbres hi havia un rossinyol qui cantava tan delitosament que fins i tot el pobre pescador que tenia una pila d'altres coses a fer s'aturava a sentir-lo quan eixia de nit a parar les seves xarxes. -O Cel! Quína cosa tan bella! deia. Però en acabat li pertocava d'atendre a sos quefers i s'oblidava del rossinyol. A la nit següent en tornar-lo a sentir, exclamava de bell nou: -O Cel!
-Que sí, que sí! exclamava, en Llissàs, en representació de sos conveïns, igualment convençuts. -Mes, desgraciadament, anem per camins molt diferents.
-Bateiada, bateiada del cel! -exclamava en Lluís. -Es dia d'entrada. Visca, visca! -exclamava en Xaneta. -Hem estat de sort.
Aleshores s'agafava el ventre entre les dues mans, per a riure a tot plaer, i exclamava: -Quina farsa! quina farsa! Però tot això no és cosa que ens pertoqui; estic en regla. Què prens, tu? -Res, Hâan, no tinc ganes de res. -Bah! mengem un bocí mentre enganxen el cavall; un vas de vi us fa veure sempre les coses per la part bonica.
En aquell moment Christel ja arribava, de vegades, de la costa, amb la brusa amarada de rou i les sabates carregades de terra groga. -I bé, senyor Kobus- exclamava l'excel·lent home: -com anem, aquest mati? -Oh! molt bé, Christel. Cada dia hi visc més a plaer aquí. Hi estic a cor què vols cor què desitges: vostre petita Súzel no consent que em manqui res.
-Però, Senyor! exclamava, posant-se les mans al cap. ¡Digueu que estem abocats al cataclisme! ¿Què fan, doncs, aquests grans politics, aquestes distingides plomes que diu que figuren com a capitostos del moviment? ¿Per què no hi posen fre, a aquest desgavell que, per deletèrees que siguin les seves doctrines, no deu pas ésser l'anarquia desfrenada lo que patrocinen? ¿És que no poden o que son odi sectari els impulsa a obrir les comportes de tots els vicis?
Paraula Del Dia
Altres Mirant