Neó, que era general en el lloc de Quirísof, veient els homes com patien de necessitat, i volent ser-los agradable, s'aprofita d'un heracleota que troba, que assegura conèixer prop d'allí caserius on es poden pendre vitualles, i fa cridar per l'herald que qui vulgui anar als queviures, el guiar

Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les ones, de llurs variades i finíssimes colors; els parlen dels peixos i dels herbeis on pasturen; dels oratges, de la calma, dels vents, de les delícies d'una llarga navegació, de la sublimitat dels temporals... de quelcom que les nostres paraules no poden dir.

PORCIA Es Shylock vostre nom? SHYLOCK Shylock m'anomeno. PORCIA Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden oposarse a la vostra demanda. ANTONI , segons ell. PORCIA Reconeixeu com vostra la lletra? ANTONI La regonec. PORCIA Doncs cal que'l juheu tingui clemencia. SHYLOCK En virtut de quin manament, si us plau?

-Estigueu tranquil, senyor- respongué la vella cuinera, a qui no plaïen les recomanacions. -Heu estat malcontent de mi cap vegada, de vint anys ençà? -No, Katel, no: al contrari; però, saps?, les coses es poden fer ben fetes, molt ben fetes i d'allò més ben fetes. -Faré el que podré- digué la vella: -no se'm pot demanar més.

-No el que li passa: se m'ha girat com una mitja... Si no fos que no es poden fer mals pensaments, diría que me l'han embruixada!... ¡Quan nasqué l'altre infant, pla sembl

-Però jo- afegeix -he estat obligat a perseguir, perquè veia que estant-nos quiets preníem mal, sense poder fer-ne. Quan ens hem posat a perseguir hem vist -diu- la veritat del que dieu: perquè ni podíem fer més mal als enemics que abans, i ens replegàvem amb totes les dificultats del món. Cal, doncs, donar gràcies als déus, que els enemics no hagin vingut amb molta força, sinó amb poca gent: que sense grans danys, ens hagin revelat el que ens manca. Perquè ara els enemics tiren l'arc i la fona a una distància a què els cretesos no poden respondre amb llurs arcs, ni els qui tiren a m

Agafa aquests diners i esborra l'Andreu de la llista dels que no poden estar malalts perquè no paguen! Anem-hi, Andreu! -Anem!

-No és una diversió? digué Joe. -És una llaminadura- digué Tom. -Què dirien, els nois, si ens veiessin? -Què dirien? Si vinguessin a raure aquí, es moririen: oi, Huck? -També ho compto- digué Huckleberry; -però tanmateix a mi m'escau. No demano cosa millor. Mai no tinc tanta cosa a menjar, generalment; i aquí no poden venir i donar-li una guitza a un hom i fer-lo pertenir d'aquella manera.

Solament aquells que han dut la corona del sofriment poden esguardar aquesta llum suprema. En perdre-la, no haveu mai de parlar-ne ni revelar el misteri que en coneixeu. En temps passats, caminaven per una estranya contrada uns bons cavallers. El camí creuava un bosc espès on els espinals eren tan espessos que els dissortats que s'hi perdien hi deixaven la carn a bocins.

Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim pregunta a un company: -Quants n'hi deu haver? -Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures. Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts. En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el combregar i exclamen: -, ; poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a cada punt surt Nostramo!