United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els cavalls d'altres països estan disposats a aturar-se en fer-los un crit. He conegut cavalls satisfets d'anar a pas de combregar; però el cavall alemany sembla nascut per a una sola velocitat, i no li és possible de sortir-se'n.

Ells també devien haver patit, potsefer que no tant com jo, però, qui sap? Mai més no em deixaria combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses.

Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim pregunta a un company: -Quants n'hi deu haver? -Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures. Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts. En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el combregar i exclamen: -, ; poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a cada punt surt Nostramo!

Al mateix temps, en una altra casa diuen: -Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el combregar i justament ara no el sentim mai: es coneix que els deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos d'espantar més. Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la. ¿I doncs, senyora Quima, quan n'eixirem d'aquest preu fet? -Ai, què jo, pobra de mi!

No tenen fi ni compte les coses que passen entre el senyor Batista i la senyora Quima per celebrar el naixement de Jesús amb el gall . No per què detràs d'aquesta sola paraula se m'afigura veure un home de certa edat, de costums patriarcals, fet i xapat a l'antiga, molt amic de sa casa, pare de dos filles casadores, i avi de dos nois en disposició de combregar en aquell any.

La processó s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials. -És toc de combregar -va dir una veu. -L'últim combregar de Girona! -exclam

Ells, infeliços, cerquen la tranquil·litat en un aclucament voluntari d'ulls, i a mi em fan l'efecte de l'estruç, que colga el cap entre les arenes del desert per tal d'alliberar-se de la visió, que l'espanta. Vulguin o no vulguin, el meu somni, en la seva part més essencial, és una realitat de cada dia. Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú l'últim combregar.