Mes al caure, totas pedrificadas quedaren allí en espessa muniò, de manera que avuy encara, y aixó qu' han transcorregut algunas centurias des de llavors ensá, se n' hi troban en abundò. Las guardan com á reliquias molts dels que 's veuhen obligats á deixar la terra tortosina, ja sia per anarsen á América, ja per motiu de casament ó ja per altres cassos de la vida.

Aquests també han arrendat llurs termes, desprenent-se del més poderós objectiu de la vida pagesa, o sigui un treball moderat, entretingut i productiu; han perdut el gust d'aquelles construccions grandioses i d'aquell art decoratiu, potser una mica paisà, però ample i sencer, i la seva vida domèstica ha deíxat d'estar a l'altura de les necessitats de l'època.

-Deu ésser aqueix whisky. -És quelcom més seriós. Em penso que no sigui més mental que corporal. -Deus haver estat llegint altra vegada aquelles cròniques mèdiques... afegí ella amb una certa compassió. ¿Per què no prens el meu consell i no les llences al foc? -Doncs tampoc no són aquestes critiques mèdiques. Darrerament han estat afalagadores... una o dues d'elles. -De què et prové, doncs?

Proposo d'anar a Londres dimecres al matí, i passar una hora o dues de compres amb l'ajut d'aquest llibre. Hi han unes coses que em calen: un barret i un parell de sabatilles, entre altres. El vapor no surt de Tilbury fins a les dotze, i ens deixa espai. Voldria fer la prova d'enraonar així on pugui judicar exactament dels efectes.

-Fuig, home! ¡D'americanes ja no se n'ha de parlar més!... Ara tot han de ser africanes . ¿De debò, se suprimeixen ara les americanes?... -Est

¡Beneïts siguin els que, parlant català, no han perdut la costum de menjar tortell el dia de Sant Pau i fer suar esclopets al tió la vigília del naixement del Fill de Déu! -Què tal, s'han divertit aquest Corpus? -, és molt bonic; però... tanmateix ja em començava a amoïnar.

-Nosaltres... saps?... Com la paraula ja és donada... i ja han fet ells els gastets... i... i... -Digueu! -preg

Pel vessant de Cooper-Hill, o sia davant del campament, s'hi han aplegat els paisans esparverats i els badocs que sortiren de Staines. Cap d'ells no sap el motiu exacte d'aquest enrenou: cadascú dóna un parer diferent sobre l'espectacle que veu. Els uns asseguren que el poble en treur

Xenofont convoca els grecs, i els parla així: -Soldats, no us descoratgeu pel que ha passat. Sapigueu que el no és pas més petit que el dany. D'antuvi, hem constatat que els mossinecs que han de servir-nos de guies són realment els enemics d'aquells, dels quals també nosaltres hem de ser-ho, per força.

-, , : comprenc els seus sentiments, senyora Harper; comprenc ben els seus sentiments. Ahir mateix, al migdia, el meu Tom va omplir el gat de mata-xacres, ben curull, i em vaig pensar que la bèstia enfonsaria la casa. Però ara ja ha sortit de totes les seves trifulgues. I les darreres paraules que li hagi sentit han estat per a fer-me retret...