United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !
Veieu, ja tenia els sacs a punt, i, anticipadament me n'alegrava; però no ha vingut ningú; el rei pot esperar dies i dies, si creu que els sants del calendari li han d'omplir les caixes! »Voldria que em diguéssiu què ha fet per vosaltres aquest gran sant, i quins serveis us ha prestat perquè li doneu tot el vostre diner.
-Per ara no ens podem queixar d'aquest temps. Descolgats de la molsa, al so d'una riallada, hem estat precipitats dins una cistella; hem baixat precipitadament, per dreceres, d'una muntanya moradenca. Hem perdut d'obir els pins, per on salta l'esquirol. Ens han tapat amb un drap blanc. Hem passat temps, temps, i finalment, després de molts xiulets, i olor de fum i bolves de carbó que ens ofenien, sembla que hem arribat a algun indret: una dona frescassa ens traginava; un home tot pelut amb una gorra del Govern ha alçat el drap blanc. Ens han deixat passar. Hem arribat a una casa. La dona frescassa ha exclamat: -Rovellons, rovellons! Ens ha mostrat, rogencs, terrosos i encara embrinats de molsa, a un manyà, a un carter, a un forner i a una portera. Hem tingut un èxit extraordinari. Després ens han pujat escales amunt. La dona frescassa ens ha deixat en una bella cambra amb rajoles de València, aigüera i escudeller.Ens ha anat posant damunt unes rajoletes totes vermelles. Més enll
Les escoles tenen la culpa, en primer lloc, que el caràcter alemany sigui d'aquesta manera, car prediquen constantment el que és el deure. L'ideal és magnífic per a qualsevol poble; però, abans de tancar-s'hi, fóra bo de precisar què és aquest deure . El concepte alemany del deure sembla ésser «una cega obediència a tothom que porta galons». És l'antítesi de la manera d'ésser anglo-saxona; però, com que l'una i l'altra van fent via, cal suposar que en tots dos mètodes hi ha quelcom de bo. Fins a hores d'ara els alemanys han tingut la sort d'ésser ben governats, i tot anir
MALVOLÍ Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu això.
-Quatre hores han caigut estones ha!... I les veus es perdien en l'espai immens, com ofegades... Des de la porta de la cort, sols es veia aquella era, llarga... estesa... Després un buit enorme, una immensitat d'aire i cel, sospesos a plom, fins all
Té idea que tota la parentela ha desfilat per la seva cambra: cosins segons, oncles llunyans, ties remotes, han entrat de puntetes per abocar damunt del llit llurs rostres contrets per un somrís fictici. Ha pensat massa. Sent una lassitud sobtada i es desconhorta vagament. L'Angelina el troba molt pàl·lid.
-Han de pujar-se moltes costes, en una excursió així- digué -i de vegades el vent ve a contracursa. -També hi ha baixades,i el vent ajuda al darrera- digué Harris. -Jo mai no ho he notat- afegí George. -Doncs en res no podreu pensar millor que en una excursió en bicicleta- insistí Harris. Jo era inclinat a convenir amb ell. -I us diré lloc: per la Selva Negra. -Què?
Entenia que les obres, que se us han de donar, són les que neixen, no sols d'una perfecta sanitat, sinó d'una exuberància d'esperit; i jo era un convalescent. En flacar una mica la meva vena, deixava la tasca; en trobar la primera dificultat greu, abandonava l'obra.
Es deia dintre seu: -Que n'és de ximpleta la gent que es casa! quant més viatgeu, més reconeixeu que les tres quartes parts dels homes han perdut el cap i que, a cada vila, només hi ha que cinc o sis concos que hagin conservat el seny natural. Sí, és positiu... el seny no está a l'abast de tothom; un hom ha de felicitar-se en gran per ésser del petit nombre dels escollits.
Sembla increïble lo que ha arrelat en nostres pagesos el sentiment de sa pròpia abjecció. Tenen tan profonda convicció de llur petitesa i impotència, i són tan avesats a veure per sos propis ulls les més grans injustícies i les impunitats més escandaloses, que han caigut en una mena de fatalisme ben difícil de destruir. Per ells el govern no és mai un organisme protector, sinó una espècie de fantasma famolenc, que té cent ulls per a espiar on hi ha una pesseta i cent ungles per a fer-se-la seva tan bon punt l'ha vista. Dels funcionaris públics no en coneixen sinó l'escriv
Paraula Del Dia
Altres Mirant