United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, doncs: si us cou poseu's-hi fues... perquè jo no hi entrevinc sinó per servir-vos. Mireu: diu que sou un poll reviscolat... un bastiment amb més gallardets que veles... una senyora només que de pell enfora... que, per pomades que us poseu, no ofegareu es tuf de quitr

I, tot seguit, ¿en voleu, de cossos a la mar? -Ara, ara! ¡S'hora, s'hora.! Alguns es banyen només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament.

Lieverlé ens acompanyava, voleiant als nostres costats com una sageta. El vertigen se'ns emportava damunt la seva ala! Les torres del Nideck eren lluny, i Sperver havia passat davant, com de costum, quan vaig cridar-li: -Atura't, companyó! atura't!... Abans de continuar el nostre camí, deliberem. Ell va girar cua. -Diga'm només, Fritz, si cal anar a m

Però ans d'haver executat la covarda acció, que ja el meu esperit es precipitava a iniciar, l'home temut va aturar-se de nou, i el seu aturament suspengué el meu impuls. L'enemic no es llançava a l'assalt. Només s'havia aproximat unes quantes passes per observar- nos millor. Va posar-se sobre les celles una de les seves manasses estesa a tall de visera i torn

Ja tenen raó que l'home s'acostuma a tot! Jo gendre que a còpia d'anys d'estar amb la sogra han arribat a viure disputant i tirant-se coses pel cap només cinc o sis vegades cada dia.

-Es positiu- digué Fritz. -Però el do de la cuina, veieu? és una veritable benedicció. Hom pot embassar el cànem, filar, rentar, i tot el que voldreu només que amb braços i cames i bona voluntat; però destriar una salsa d'una altra, i saber-les aplicar quan cal, és una cosa que s'estila ben poc.

Només va adreçar- me un somrís, com si m'hagués anat veient cada dia, i de seguida va retirar-se a la seva cambra amb un caminar desmanyotat, arrossegant pesadament les xinel·les, que duia a retaló. Vaig restar com aombrat d'un llamp. La dida m'estava observant dreta a la llinda d'una porta, sadollant-se amargament de la dolor que es pintava en la meva cara; però no em va ser possible dissimular.

Ella el veié més d'un vespre com navegava pels voltants en son bell vaixell, amb banderes voleiadisses i música sonadora. Ella solia sotjar entre la verdor dels joncs; i si s'esqueia que el vent s'apoderés de son llarg vel argentat, i algú el veia, només pensava que era un cigne que agitava les ales.

A l'Hostalet en vaig veure un i la mossa de l'ermitana em va dir que només costava un vintidós. Però quan el pare va haver esment de la fatlera de la mossa, li va dir amb el to sorrut que acostumava: -No tenim cortos per la sement... i en llançarem per miralls?... -És que jo no us dic pas ara, totseguit... -Doncs, quan? -Quan... poguem vendre el roldó...

Suposeu-vos que trobem un pot de llauna amb cent dòlars a dins, tots rovellats i eixerits, o una caixa podrida tota plena de diamants: què us sembla? A Huck li resplendiren els ulls. -Això és de primera, i no demano altra cosa. Deu-me només els cent dòlars, i deixo de banda els diamants. -Molt ; però em jugaria qualsevol cosa que no els deixareu córrer, els diamants.