Però, ¿i la farmacopea clàssica? A on és? La major part dels nostres apotecaris no tenen més que futeses comprades a França. Molta monada: entén?

I haurien pres el mateix camí dels altres; però era l'únic per on podien passar les atzembles. S'exhorten mutuament, i es llancen cap al pujol, en columnes de companyia , no en cercle, però deixant una retirada a l'enemic, si volia fugir. I mentre els veuen pujar, cadascú per on pot, els bàrbars els tiren fletxes i pedres; però en comptes de rebre'ls de prop, fugen i abandonen la posició.

I, amb els dits ansiosos de frescors i suavitats, escapçava, tot passant, els tanys dels arbrissons; abastava les mores i cireres d'arboç, encara verdes; eixonava els brucs: les flors dels tomanyins, aspirant a grans nassades l'aroma llur. La visió de la meva caseta blanca ombrejada per un plàtan ufanós sorgia a cada giragonsa del viarany, prometedora de repòs i benaurança.

Dues coses tenia aquella sala seves i ben seves: la claror i la flaire. No si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en penjaven una munió de quadros amb sants i santes, amb guerrers i pastoretes. No si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les blancors dels papers als vidres dels quadros.

La gent que hi havia pel brancam dels arbres, damunt la testa de Tom, digueren que poc mirava escapar-se: només semblava dubtós i malsegur. -Infernal pocavergonya! digué un badoc. -Necessitava venir a dar un cop d'ull sossegat a la seva tasca: no esperava de trobar companyia.

Tot oneja en un tràngol de llum i ombres. A toc d'oració alguns pagesos se posen a parlar de la nit dels Morts, de la nit que entra. Se conten casos d'aparicions sobrenaturals. Qui no en sap un ne sap un altre, i cada u procura explicar-se d'una manera interessant.

Un d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga a la rústega cabana d'un bosquerol. El Cerd

Veient la inutilitat dels esforços del vell, -Deixeu-me fer, Zulpick- vaig dir-li: -no teniu prou vigoria. Va assajar de respondre'm. En aquell moment vaig reparar que tenia els llavis blaus. -Asseieu-vos; repreneu alè... No us robaré pas la vostra part: estigueu tranquil.

-Clàudia, aquí teniu les unces dels bous. La carreta el noi de can Xiró potser se l'emporti. La Clàudia va pendre els diners i sense dir res va cloure la m

En veritat que el que a mi em semblava el llit de l'estanyol no era més que un enteiximat de fulles i arrels de boga, entre les malles del qual creixia una molsa tènue i lleficosa, i unes arborescències gelatinoses, brunes, repugnants. S'endevinava tan flonjo, tan porós, tan consumit, tan poc resistent a la meva pressió, tan fals i homicida, que, aprehensiu, vaig abstenir-me d'enfonsar-hi la punta de la perxa. I encara em penedí d'aver-la-hi clavada poc o molt. Supersticiosament, considerava que les ànimes dels ofegats s'hi haurien pogut arrapar i pegar-me una estrabadeta, i temia que, pel trau de la burxada, es desencadenés aquell hurac