United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !


Malgrat d'aquests rampells matinals, hom pot dir que En Jordi menava una vida més senyorívola que abans. La Rosa i la Natàlia a les tardes, vulgues no vulgues, l'arrossegaven a passeig, a algun espectacle o a compres. Fruïa contemplant l'adalerament joiós de la muller i de la filla; però no sempre estava tranquil.

-, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar. -; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu... -Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veur

Aquesta nit pots dormir tranquil: jo vetllaré. Tira't sobre el jaç amb espardenyes i tot.

Records dels primers assaigs. El raig. George practica clàssicament. El vell barquer. El seu mètode, tot reposat i tranquil. El debutant. A la perxa. Un trist accident. Plaers de companyonia. A la vela. La meva primera prova. Raó que explica perquè no ens vam negar.

Manta vegada la imaginació li fugia vers una constel·lació de somnis irrealitzables; però per subtil privilegi assistia a l'esclat de sos propis anhels com a un espectacle impersonal. En retornava tranquil i enlluernat, com si vingués d'una aviada de coloms en dia de sol.

Amb una digna mirada vaig indicar-li que volia estar ben sol. Però l'home seguí aproximant-se cap a mi. -Ja vinc, senyor, ja vinc! És que vaig una mica coix: veu? No vaig tan lleuger com altres vegades. Passi per ací, senyor. -Aneuvos-en! ¡Deixeu-me tranquil, vell miserable! li vaig dir. -M'he donat tota la pressa possible, així que la meva dona l'ha vist. Segueixi'm, senyor, si li plau.

-! aniràs a fer parar, per al senyor doctor, la cambra d'Huc... saps? -, Sperver, tot seguit. -Un moment. Pendràs, tot passant, la maleta del doctor; Knapwurst te la remetrà. Pel que fa al sopar... -Estigueu tranquil; jo me n'encarrego. -Molt ; em refio de tu.

-El comte! -. -És impossible... amb prou feines es pot moure! -No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a la ; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de l'atxa romania tota dreta. Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat.

Acostumat a ser mirat d'esgallimpantes i amb temença, la soledat dels cims on vivien amb la Llogaia i el menut li sabia bo, i no es capficava de res més que d'estar tranquil de consciència. En paus amb Déu, en paus amb tothom. Tant li feia que diguessin com que no diguessin.

Amb gran satisfacció del brau home, que temia la possibilitat de veure's en un greu compromís, la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil. Mes heu's aquí que, de sobte, la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, i, galopa que galoparàs, va dret a ell seguint la margenada d'un camp, cega i esmaperduda.