En fer el foradament del steinberg , el vell boter esperava que Kobus ompliria, com sempre, el vaset i li presentaria. Doncs : Fritz, per distracció, s'oblid

¡Com ho sospitava que n'hi havia al servei! ¡I el dia de la declaració de guerra en marxaren dos del noviciat! ¡sempre temo trobar-los entre els enemics! -No temis per ells! -On són? -Gairebé tots són morts! -Jesús? Quan van morir? -En el combat del dia trenta! -Jesús! Jo hi era en aquell combat! ¡Jo devia matar-los! Això és terrible! ¡això és monstruós! Pare Prior, ¡jo no puc seguir matant!...

Mai li ha donat una orde, o li ha explicat una comissió, amb paraules simples i estrictes: sempre ha conjuminat sarcasmes verinosos. Per exemple: si, en parar la taula, la Genoveva s'havia oblidat de posar-li cullera, no ha dit: -Genoveva: porti'm una cullera, que no me'n ha posat; sinó: -Genoveva: vosté deu somniar que encara és al poble i que jo estic disposada a menjar la sopa amb els dits.

Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, , senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est

El propi doctor Massa, home infal·lible sempre que pronostica una defunció, ha fet la compra, li ha dit guapa i li ha posat tretze pessetes cabals en el palmell de la . Després la Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i encantada.

-Quins dies sol anar a Granollers? li preguntà. -Crec que sempre s'escau a primer de mes.

-Mengeu, home de Déu! ¡Ja ho teniu ben guanyat! -Ja en tinc prou amb una fulla de sopa. -L'Andreu és molt de bon faire. Vós enceteu el vi novell. -Any de siga! digué com era de consuetud sempre que encetaven un fruit de l'anyada.

Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat tota una època de pobresa; a m'escursa els dies penosament llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa: conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt que us estimava; feu justicia al mort.

No em vau deixar entrar a fer de pirata? -, però això és diferent: un lladre és de més to, que no pas un pirata, en general. Hi ha moltes terres on estan qui-sap-lo amunt de la noblesa: són ducs i coses per l'estil. -Escolteu, Tom: no hem estat sempre amics, vós i jo? Oi que no em deixaríeu a les capses? Oi, Tom? Oi que no ho faríeu? Digueu. Oi, Tom?

En lluita amb si mateix, en Ramon, sempre volent i dolent, sentia mancar-li totes ses energies i nàixer-li tots ses escrúpols en quant se veia sol amb aquella virginal aparició.