United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Peret al sentir-se alleugerit de l'última cirera, ara és hora! -es digué- i sense encomanar-se a Déu, ni als sants, del primer cop de puny, ja tingué en Nofre per terra.

La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta i surt a veure qui hi ha. Com la porta no era més que ajustada, ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora, amics de la família des del còlera de l'any 35. -Ja deuen saber... -- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor Agustí, i ens ho ha dit. -Si el volen veure...

En Nofre se'n va adonar; començ

En Nofre tenia la costum de portar sempre les butxaques plenes de lleminadures -nous, avellanes, rosegons de pa sucat amb oli, etc. I succeí un dia que veient en Peret que de la butxaca d'en Nofre n'eixia un rosegó de pa, i sentint certa defallió, allarg

Com a veí de rotllo tenia al fill de la Madrona del Serrat; un noi lo més totxo del món, que es deia Nofre i que era gurmant, ploraner i antipàtic a tot ser-ho.

-Ja ho crec! diu el senyor Nofre tossint. -Lo primer de tot és la salut. -Si podien veure- diu l'apotecari -si podien veure els estragos que l'empirisme ha fet aquest últim còlera, s'esgarrifarien. -Ui, ui, ui! Ja ho pot dir. -A un del costat de casa li varen receptar una cosa que jo no l'havia sentit anomenar en ma vida, i l'endem

-Bona nit, senyor Quim. -Santa nit tinga. -Déu lo guard de mal. -Bona nit i bona hora. -També ens en haurem d'anar- diu el senyor Nofre. -Tan aviat? Així, poc més o menos, se fa i desf

El senyor Nofre ja havia dit la esse de , quan la seva senyora l'interromp dient: -No... ca... no es molesti; veurem a la senyora Llúcia. -Entrin, entrin, doncs. -, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi, i...

La criada obre la porta de la saleta i la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar, i diu: -Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen! Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda. -Ja hi tornes! -Per Déu, Llúcia! -Però, bona senyora! -No es desesperi- diu el senyor Nofre.

Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, , senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est