Les obres que caldria fer a la torre eren molt poques. Amb el temps que hi havia tingut el cau, se l'havia anada conjuminant de mica en mica, adobant amb toves i teules que havia trobat arreconades, els coberts espatllats, refent els fogons per coure la minestra, apedaçant les portes esquerdades, i tapant amb pedres i fang els esvorancs dels murs.

En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha trobat gaire la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat: això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejar

-Oh!... és que ell estava molt ... Lo que és la viuda, ja li ha trobat bon recó. -Es deur

N'estava verament enternit de l'afecte de l'home per aquell gos i del gos per aquell home; es miraven l'un a l'altre fins al més pregon de l'ànima. El gos agitava la seva cua; l'home tenia llàgrimes als ulls. Sperver continuà: -Quina força!... Mira, Fritz, ha petat la corda per venir-me a veure; una corda de sis brins; ha trobat el meu rastre! , Lieverlé, atrapa'l!

L'ESCRIBÀ, (llegint) «Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt; però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la meva opinió; us la mostrar

A l'últim tots callen després d'haver trobat que el noi feia fatxa de moro. El noi fa un discurs en vers, que no em recorda, i comença a fer els jocs de mans. -Aquí tenim un joc de cartes... -Hi deu haver trampa! diu la de l'entresol, que vol fer l'eixerida. -Dona!... és clar... no hay juego sin trampa . -D'aquestes cartes... vostè faci el favor de pensar-se'n una.

-Quietud, Sid: un hom fa allò mateix en somnis que faria estant despert. Aquí hi ha una grossa poma de Milum que us havia reservat, Tom, per si mai més éreu trobat. I ara aneu a l'escola. Estic tota agraïda al bon Déu i Pare de tots nosaltres per haver-vos recobrat; Ell és pacient i clement per als qui creuen en Ell i serven la seva paraula, encara que la Bondat divina sap que jo sóc indigna; però, si només els dignes rebessin la seva benedicció i fossin a aixopluc de la seva m

Ai! et juro que hauria dat un any de vida per no haver-m'hi trobat embolicada. Fins que hem estat al carrer no he entès ben el que fèiem. De seguida m'ha agafat una angúnia i una vergonya!

Xenofont era fill de Gril·los, i nasqué a Atenes cap a l'any 430 abans de J.C. Tota la seva vida gira al voltant de dos fets: el seu encontre amb Sòcrates i la seva incorporació a l'exèrcit de Cirus. Diògenes Laerci ens conta de quina manera Sòcrates es féu de Xenofont un deixeble. «Un dia, Xenofont havent trobat Sòcrates pel carrer, aquest li barr

Més d'una volta havia volgut protestar-ne i obert la boca i allargat els braços amb aquest intent; però no havia trobat paraules, ni manera d'encabir-les entre el davassall de les que el ferien, i havia romàs mut i astorat.