Avui n'ha sigut dia, de sorpendre rastres de la misteriosa galladura. Eren dos els actors de la breu escena. L'un parlava, l'altre escoltava. Aquest era el més gran: tot un homenet de sis a set anys, ben endrecat, ben apedaçadet el davantal vell de teixit blavós, penjada al coll la motxilla plena de llibres... Caminava tot seriós, tot dretet... L'altre no passaria de cinc anys.

Dos o tres minuts després, l'home assassinat, el cadàver embolcallat en la flassada, el taüt sense tapadora i la tomba oberta romanien sota l'única inspecció de la lluna. El silenci, aiximateix, era altra vegada absolut. Els dos minyons anaven, corre que correràs, cap al poblet, muts d'horror.

Poques metzines no maten. Però aquella vetllada va arribar a ésser un abús. Ja eren dos quarts de dues, i el salonet de la senyora Tereseta presentava tots els aspectes de la desolació. El baríton cantava amb posat i gestos de sonàmbul; havia interpretat Puccini, Meyerbeer, l'havanera del Pon-pon, El pobre Terrisser i un Dies irae , tot rigorosament bisat, a instàncies de la senyora Tereseta, més entusiasmada com més anava, a diferència dels seus invitats. Una de les noies, en sentir el Dies irae havia tingut un atac d'histerisme i havia calgut dipositar-la, a pes de braços, al llit de la senyora Tereseta; el senyor nerviós havia agafat un tic; engegava violentment cap endavant el dit índex de la m

El deliciós gaudi secret del pastor que anava a Granollers cada trenta dies, la silueta inconfundible de l'extraordinària noia ardida, el drama íntim dels dos rics sobtadament rics, són d'una sensibilitat, d'un gust, d'un fini gratíssims.

Afiguri's que a casa, ¡bah, ja ho sap! som set; tres criatures que no d'on han sortit, que mai tenen prou de res, capassos de menjar-se l' espritatuo . Miri, anava a comprar un quarto de gallina magre, i me'n volien trenta dos quartos, trenta dos quartos, filla! que jo no com el govern no hi posa , caramba! que en aquestes coses hi hauria d'anar amb molt rigor; i si això dura... faci'm el favor de dir-me, ¿què fem?

Dos o tres dies després, un vespre, al Casino, hom parlava, per atzar, del temps de la vellura.

El primer cop que això us passa, incautes, dieu, per a estroncar la seva narració incipient. -, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos. En Mateu Llistosella excel·leix aleshores a rependre el fil de la narració amb un: Doncs ja ho veus si esborrona. Perquè, francament, això de què... O : -Arribo a pensar que és un somni, això que ja saps.

El camí obert en la roca per on muntava el carruatge, tot ple de sorra, de pedres, de grava i senyalat per roderes profundes que hi havien fet les carretes feixugues del país, tirades per bous i vaques, era tan estret, que el fusell topava de vegades per tots dos costats en la roca.

-Bueno: vamos, aneu. I, fent un petó a cada una de les quatre galtetes de les dos criatures, i dient a la minyona, que les duia a braç: -Cuidado que no caigui, tanca i se'n va cap a dins a posar unes cortinetes de musselina a les vidrieres de l'arcova.

LANCELOT Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare: veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde, vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda. JÈSSICA El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.