United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquest jove, que pertanyia al número, massa escàs, per cert, d'hisendats que, duenyos d'una posició assegurada, aspiren a fer-se homes per se , al revés de tants altres que, en fires i festes majors, passegen sa nul·litat i malbaraten el que res els ha costat de guanyar, havia perdut sos pares des de la infantesa, quedant al cuidado de son oncle patern mossèn Joan (que sol·licit

Estava més afectat que mai i m'ha dit: -Filla meva, tenim la tempestat damunt; abans no m'hauria donat cuidado, perquè aquest poble era un país de benaventurats; però avui... ¡què jo!... ¿No podríeu pas allunyar-vos, fins a veure això en què la dóna? -Res desitjo més- li he dit jo -però ¿a on anirem amb la mam

Sinó que, jo li diré, no hi estat gaire bona. -Oh! doncs fa una cara prou reeixida! No ha estat pas cosa de cuidado? -Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de mostassa... ¡Folla, amb res m'adobava! Fins que...

Ja podem dir que entre nosaltres s'ha acabat l'exclusivisme religiós; perquè rendim culte públicament al catolicisme i a la por. Enraonen dues senyores en una cantonada. La una tracta de comprar uns coberts de metall blanc. L'altra li diu: -Vagi amb cuidado que no l'enganyin.

L'aspirant a llogater . -Em sembla que no. L'amo de casa . -Li dic que . I aquestes venes... Mala senyal... ¡Cuidado amb la feridura! L'aspirant a llogater . -Què diu, home! L'amo de casa . -Ser

-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma ja per a cridar a ningú.

-Bueno: vamos, aneu. I, fent un petó a cada una de les quatre galtetes de les dos criatures, i dient a la minyona, que les duia a braç: -Cuidado que no caigui, tanca i se'n va cap a dins a posar unes cortinetes de musselina a les vidrieres de l'arcova.

CAPITÀ Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germ

En una casa on hi ha un malalt de cuidado, arriba un moment en què tots els veïns hi entervenen, i cada u d'ells la sort de saber el remei infalible que pot curar el pobre que se'n va a l'altre món. Plenes estan, les cases, de gent curiosa i manifassera que, després de passar el temps tafanejant la vida de l'un i de l'altre, ni sisquera es pot lograr que el deixin morir en pau.

Lo frare traguè 'ls ossos del sarrò y posantlos ab molt cuidado un sobre l' altre en lo lloch que 'ls corresponia, va dir al porch tot donantli una patacada á l' anca: Ves, camina. Y 'l porch caminá, deixant admirats als que contemplavan lo miracle. En un convent hi haguè una vegada un frare que se feu célebre per una confessiò.