D'aquesta manera ja per endavant que no aconseguiré complaure els puristes, ni els rutinaris; però no m'ho proposo pas. ¿Com han de perdonar la meva inquietud aquells benaventurats que creuen que la nostra llengua no ha rebut altres influències estrangeres que les que a cor dolç ha volgut acceptar? I ¿com han de transigir amb la meva desaprensió aquells infeliços puntimirats que escriuen un catal

Perquè ells seran... perquè ells seran a... a... Seran plorats... a... a... Benaventurats els que seran... els que a... els que seran plorats, seran a... a... seran què? Perquè no m'ho dieu, Mary? Perquè us plau ésser tan roïna? -O Tom, pobre cap de fusta! No és pas que jo us sigui un corcó. No ho voldria pas, de ser-vos-en. Heu de tornar-hi, i apendre-ho.

Adéu, Jerusalem! ¡Benaventurats els ulls qui han vist la teua claredat! ¡Primer que oblidar-te a tu, oblidarem nostre m

-En esperit... -En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... ells... -Llur... -Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... ells... -Se... -Perque ells... a... -S. e... -Perquè ells essa e ... Oh! No què és, això! -Seran! -Oh! Seran!

Però tot seguit afluixava, sentint pels seus dintres una veu que semblava repetir-li les bones paraules amb què l'Escura-llànties el solia encoratjar per fer-li més rebedora la vida de presidi. -Benaventurats els pacífics, perquè ells posseiran la terra. Aquestes paraules, que duia en Biel estampades al cervell com amb encuny, eren per a ell la promesa d'un canvi de fortuna.

Estava més afectat que mai i m'ha dit: -Filla meva, tenim la tempestat damunt; abans no m'hauria donat cuidado, perquè aquest poble era un país de benaventurats; però avui... ¡què jo!... ¿No podríeu pas allunyar-vos, fins a veure això en què la dóna? -Res desitjo més- li he dit jo -però ¿a on anirem amb la mam

El seu plor era ja un plor que alleugeria de penes la seva ànima i que li recordava aquell plor d'enyorament que, quan era a presidi, feia exclamar a l'Escura-llànties: -Desfoga't, fill, desfoga't!... Vessa-les totes, les llàgrimes que et fan nosa a dintre!... Benaventurats els que ploren!