Algunes vegades li he sentit barrejar el nom del senyor , que pronunciava a tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives, insinuacions que el poble acollia amb vertadera fruïció.

Alguna matinada, passant pel poble desert, havia tingut la pensada de llançar un roc a la finestra de la Malena, amb l'intent de garlar una estona; però, uns cops perquè anava amb la colla dels segadors, i altres perquè la feina l'esperava, sempre havia passat de llarg. ¡ tindria prou temps, més endavant, per a pensar en els seus intents de casori!

Ja en el poble, compr

Això és causa que el seu record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases que no fineix mai la paret del galliner. Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx.

-Doncs el que havies de fer era escoltar-la, la veu de ta consciència. Escoltar-la i obeir-la, i fer un propòsit ferm de no tornar-la a pertorbar mai més. Mai més! Entenes?... I, al tornar al poble, havies d'haver-ho fet amb l'intent de no delinquir cap altre cop i guanyar-te, a còpia de ben obrar, la voluntat dels que, a causa del teu crim, l'havien apartada de tu.

Lo poble va convertirlo en son ídol y per tot allá hont anava, sempre seguit se 'l veya de un nombròs aplech de gent que sols per besarli las robas eixia á son encontre. Sovint, sovint obrava miracles que no feyan sino aumentar la fe y amor qu' envers ell tothom sentia.

Heu-vos aquí explicades les causes del meu llarg retraiment i de l'aparició d'aquest llibre: notícia, que m'he cregut en el deure de donar-vos, no per l'interès que pugui tenir en relació a la meva persona, sinó per les ensenyances, que enclou, i perquè és de cortesia. La tardor al meu poble s'emporta tantes de coses i tanta de gent que és per a mi l'epoca de l'any més desconhortadora.

Ricardet era fill d'un bon home del poble que, de jovenet, havia anat a Barcelona per fer de mosso de cafè en el que un parent lluny

I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava enlloc!... De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns gitanos que feia anys que varen passar-hi.

Impossible! mes fácil m' es á mi fer cabre la mar dintre de un clot, que no pas á tu compendre lo que estavas pensant quan m' has vist. Y dit això 'l noy va desapareixe. Lo noy aquell era Jesus. En lo que estava pensant sant Agustí era en lo misteri de la Santíssima Trinitat. A una hora de Sant Culgat, poble del Vallés, hi ha una hermita que 'n diuhen Sant Medí.