Vaig atansar-m'hi d'escallimpantes i vaig tocar-la d'un muscle a fi d'endreçar-li alguna pregunta. O Déu meu, quina horror! Al meu contacte va esgarrifar-se de cap a peus, se redreç

-, tu saps alguna cosa, però a ses embastes. Escolta, escolta... féu ella. I amb uns termes que haurien sigut engelosidors per al xaval si un sentiment d'immensa pietat no l'hagués protegit contra tot altre, pint

Des del balcó l'ensenya als veïns; el fa tastar al sogre o a la cunyada que l'han anat a veure i cada vegada que passa a prop de la galleda, l'aixeca, se l'acosta carinyosament al nas, i quasi s'alegraria que el noi n'hi fes alguna, perquè per càstig el deixaria sense postres i li tocaria a ell una tallada més. ¡Vés de quina manera més impensada es pot endurir un cor paternal!

Lo mal és que de tant en tant el nuvi es desvetlla i, revolcant-se en son llit immens, allarga la barroera grapa per cerciorar-se de que el joiell no s'aparta de son capçal; i aquesta és la pena dels lloretencs, que a voltes han vist amenaçada alguna de llurs cases. Que Déu els do bonança i els multipliqui les hores de primavera, que són les que més escauen a llur bell sojorn.

Finalment, tenint-ho tot endegat, va començar, amb les mans junyides i la testa decantada, com una comare que conta alguna cosa a sa veïna: -Sabreu, primer de tot, senyor Kobus, que tenim un cosí a Bischem, un anabaptista com nosaltres, i que es diu Hans-Christian Pelsly; és el nét de Frentzel-Dèbora Rupert, la que era germana d'Anna Cristina-Carolina Rupert, l'àvia de Christel, de part de les dones.

-, i heu fet quelcom més que això- digué Joe l'Indi, atansant-se al doctor, que ara estava de peu dret. -Em vau treure, fa cinc anys, de la cuina del vostre pare, on avia anat a demanar alguna menja, i vau dir que no hi havia anat per cap ; i quan vaig fer saber que me la pagaríeu, baldament passessin cent anys, el vostre pare em tanc

Alguna, més decidida, exclamà: ¡Massa que ho sap vostè, on són els ximples dels nostres homes! ¡Per aquí baix que cerquen la perduda!

-És que jo ho he rumiat molt aixó... i penso que una hora o altra hi ha d'haver... alguna cosa... així... vaja: una altra cosa, vatua el món!... El vell vent

Però el pobre pescador que havia sentit el rossinyol de bo de bo, digué: -Sona molt bonic, i és molt semblant al de bo de bo; però hi manca alguna cosa, no quina. El rossinyol de bo de bo fou bandejat del reialme.

No gaire temps després, quan Tom, despullat per ficar-se al llit, examinava sos vestits amarats a la llum d'una candela de sèu, Sid es despertà; però si per acàs li vingué alguna tèrbola idea de fer provatures d'al·lusions, s'hi repensà, i serv