United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !


I la dona de cor, que havia plorat hores llargues de solitud, tenia els ulls espremuts i com que no tingués llàgrimes per a plorar d'alegria, li don

No valia més que aprofités a jugar i córrer les poques hores, que em deixaven vagatives l'aula i l'estudi?

LLORENÇ Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades ordres. PORCIA Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us obehiran com al senyor Bassanio y a mateixa. Conserveuvos , doncs; fins a més veure! LLORENÇ Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin! JÈSSICA A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!

-Valga'm Déu!... tot això vos encaparra? exclamava aquell pastor ple de bonhomia. -Mentres les muntanyes facin àrnica, camamilla, herbes de les set sagnies, herba blanca, herba sanguinària, herba del mal gra, no patireu, sants cristians! i tots feien un sospir com recaptant la flaira de l'esperança més reviscoladora. -Vos, Patllari, mireu aquell home que ve de lluny; ha fet deu hores de camí!

Després de passar hores i més hores fent pràctiques pronunciant la paraula pels carrers silenciosos, esfereint els vianants, vaig arribar a assolir la correcta fonètica. El meu professor s'entusiasm

La Clàudia havia fet tres hores de camí entre alzinars i pinedes i conreus per anar a la parròquia isolada, per a confessar-se altre cop amb aquell rector que curava d'aquell escampall de pagesies.

I no et creguis que hagués fet petar només una becaina, no: va ser una matinada de dues hores llargues. Un cop desperta i ben esparvillada, me vaig rentar, i tira cap a coberta. Ja havíem sortit del golf i navegàvem per enfora. El mar era d'un blau igual i puríssim, que contrastava simpàticament amb el ros daurat dels arenys i del roquer, d'on ens anàvem apartant.

Una prova: -però que tanca de cop- del geni amatent de la senyora Tereseta: en vint-i-quatre hores organitz

Tot garlant de l'afer que els duia a ciutat, varen arribar en dues hores i mitja als Hostalets, on varen aturar-se per a fer pa i beure i donar el morralet a la Morica. Després varen seguir altra vegada la ruta, caminant sota els raigs del sol, que anava aixecant-se, tot roig, sobre la ratlla de llevant.

-Sabeu que són prop les nou? ens cridà. -Nou... què? vaig exclamar, llançant-me fora del llit. -Hores! Que són les nou! replic