I, no obstant i això, no he cregut tan gran despropòsit patrocinar les pretensions de mon nebot que, a part de l'afecte que li tinc per la sang que porta, no és pas un partit d'escarnir. Les qualitats materials, vostès les han pogudes apreciar, i de les morals, fins a on vostès no alcancin, ne surto jo per fiador.

A voltes, un esclat de vida animava un moment aquell quadro de naturalesa morta... el cant dels galls, l'udol d'un gos, o el vol encantat d'un ocellot de nit, somovien aquella vida encantada, com una pedra al caure a l'aigua d'un estany... però tot s'hi fonia... tot passava sense esma, com si fos d'un altre món... i tot quedava més sol que mai, mes estès que mai, sota el resplandor del clar de lluna, encalmat solemnement en el misteri d'alta nit...

Schoultz, mig acotat, amb les grans cames doblegades, tenia la balladora saura sota el braç, i tombava, tombava, sense interrupció, amb una regularitat meravellosa, com un cabdell a la debanadora; seguia amb tanta justesa el compàs, que tot el món n'era encisat.

Faltat de la saba vivificadora de la planta, les assoleiades li han pansit els grans, xuclan-los-hi la substància sobrera, però quintaessenciant sos elements i tornant-los incorruptes. Ara és tot dolçor, com certes ànimes de virtuts purificades per les sequedats del món. El vell Rector cops

PORCIA Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu. BASSANIO Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a la tornada, cap llit tindr

Enardit per la roentor de la migdiada i per la suor que el xopava de cap a peus, en Biel sentia tan fort l'embriaguesa del treball, que li cuidava fer perdre el món de vista. Semblava que cada nou cop de braç li despertés nova força, i que a cada feix de brossa que arrabassava li creixés l'afany de fer seguir la que quedava arrapada a terra.

Poden tenir trets d'Edvigia, no dic el contrari, però és Huldina qui n'és la soca-mare. Veieu l'arbre genealògic, veieu-lo, senyor. En separar-nos, Knapwurst i jo, érem els millors amics d'aquest món. -Tanmateix- em deia jo, -la semblança existeix... Cal atribuir-la a l'atzar... i, al capdavall, ¿què és l'atzar?.. una ximplesa... allò que l'home no es pot explicar. Deu haver-hi altra cosa.

Kobus, has heretat l'esperit del teu pare: era un vell atarantat, que es pensava conèixer el Talmud i els Profetes millor que jo, i que es burlava de les coses santes com un veritable pagà! Si no hagués estat l'home millor del món, i no hagués dat, del tribunal estant, sentències tan belles com les de Salomó, hauria merescut la forca! Tu te li assembles: ets un epicuri.

I ¿vol que amb tan estúpida màxima hagués Catalunya per espai de segles, marxat al cap del món civilitzat? Jo crec que aquest adagi no és altra cosa que el crit de gràcia d'una generació vençuda, embrutida per la tirania d'un poble que, a canvi de lo que li llevava, no podia dar-li sinó... lo que tenia.

-Però en aquesta terra, no hauríem de donar al proïsme nostre millor ajut, contribuint amb el que poguem? ; jo només he estat capaç que de donar roses; però vós, vós que heu arreplegat tantes virtuts... què heu donat al món? Què li donareu? -Què li he donat? Què li donaré? Li escupo al damunt! No és bo per res! No m'interessa gens ni mica.