Creus tu que pot durar gaire, aquest misteri? deia un. -Bona por em fa que el millor dia els civils ne faran una cordada, de tots nosaltres. Mai he vist que durés molt, això de què els pobres se fessin la llei.

El senyor mestre de la vila, que havia fet estudis en un seminari, era donat a l'oratòria, i de tota ocurrència, feliç o desgraciada, ne treia substància i mel per a les seves ensenyances. Així que hagué esment de la tragèdia, congreg

I si no n'hi hagués hagut, ne parlaríem? És clar que no. Doncs per això els deia que l'home no és duenyo de pensar en el que vulgui i que els pensaments tampoc són duenyos de triar l'hora de manifestar-se: els successos els fan nèixer, i els successos estan subjectes a la llei que domina l'univers, y la llei de l'univers és immutable... Què tal, sóc cap tonto?

Sap fer el remei que ell ne diu Larru

De dins ne surten altres tants responent: -Tau, tau. -Un xiquet. -No gaire. -Vint-i-tres. -. -No. Mai havia estat tan fecunda i insípida la correspondència telegràfica. -Noi, des d'això del còlera, estic en gran; el pare em deixa fumar davant seu... -Quina sort! Jo el que voldria és que durés i no s'obrís la Universitat. - que fóra ganga! L'any vinent simultanejaríem...

-Agafa-la! és ací rera la porta. Quan te caigui ne compraràs una de nova i me la tornes- va dir-li el vellet que havia deixat la seva arma a tots els pastors jovencells que li demanaven cada estiu. Amb aquella escopeta rovellada que restava rera de la porta hi havien après a tirar tots els pastors i el rector la tenia com un objecte del patrimoni de la parròquia. Era de tothom.

Cases de comerç ne queden algunes, i lo que és cafès i casinos tenim la sort que no s'han tancat, lo mateix que les botigues de paper, panyo i altres frioleres, com mobles, calderes, pells, fundició i agulles de ganxo. Te dic que, en efecte, ens avorrim. De bon matí obrim la botiga, i fins al migdia passem llegint els diaris i tractant amb els compradors que tot ho voldrien de franc.

-En donde no habrá estado mai és en el altar mayor de la Catedral, que lo que es en la Farola prou la conoce mejor que usted y que yo. I el simpàtic municipal afegia uns quants bons consells, que sens dubte considerava li poden fer falta, jutjant-lo per son aspecte, per a badoquejar per Barcelona. -Vaja, que vostès ne veuen de totes! deia don Eudald, amb son afany de conversa.

LLORENÇ Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor.

Si, home, repeteix lo sant, vos ne recordaréu si feu memoria. Era quan esmorsavau. Com he trigat tant, potser molt be que vos ne haguéu oblidat. Era un blanch; de llana fina y llarga. Ah! si, ja 'm recorda; pero travallant me 'n so distret. Potser deu ser per aquí, encara que no l' he vist mes desde llavoras.