Bones cares! bon color! Els bull la sang, els surt pèl moixí; esbotzen les camises, festegen, fan campana... Quin gep ha rebut, un! I que el torna! No són mancos! Ola! ¡Diu que han fet gimnàstica! Això m'agrada.

Llambregada d'ell; llambregada d'ella; estreta de ; barretada a la mare. Als quatre passos, se giren tots dos i es fan la rialleta... Ai! Ja hi som! Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:

Fritz, en lloc de riure's d'aquesta història, va sentir-se'n vexat sense saber per què. -I si no n'hagués menjat, de cards? digué. -Aleshores hauria estat menys que un ase fet i passat: hauria estat un ase mort. -Tot això no vol dir res, David. -No; però val més casar-se jove que no pas pendre la criada per muller, com fan tots els concos. Creu-me...

Ara que ve lo millor?... No, home, no: et dic que t'agradarà... no te'n vas... L'agafen pel braç, el fiquen a la saleta i el fan seure al davant de tot. Paciència.

Travessen el fossat, posen les armes i fan cridar per l'herald que després de dinar els soldats surtin amb les armes, però que deixin darrera l'atrinxerament la turba i els captius. Dels altres surt tothom, llevat de Neó: perquè sembla més aventatjós de deixar-lo a la custòdia dels qui resten al campament.

Oh, estimat Ramon! ¡Si sabessis lo que en aquells moments ha creuat per mon cervell! Ni jo mateixa me'n avenir. He sentit com una foguerada del gèni teu, que et dóna aquells esclats que fan tremolar; he tingut temptacions d'arrencar l'arbrot i batre'l per la cara d'aquell home, reptant-lo davant del poble i senyalant-lo com un miserable llop cobert amb la capa del pastor.

Neó els diu que Xenofont, després d'haver seduït els altres generals, la intenció d'enganyar els soldats i de dur-los altre cop cap al Fasis. En sentir-ho els soldats s'indignen, fan grups, formen rotllos, i es temia que no fessin el que ja havien fet amb els heralds dels colcs, i amb curadors dels mercats: que tots els que no s'havien escapolit per mar, havien estat lapidats.

Veu's aquí el senyor Rafel. Es mor, i no li fan funerals: només totes les misses de l'endem

Hom plega bagatge tot d'una, i l'exèrcit avença a través d'un bon gruix de neu, duent diversos guies. El mateix dia havent deixat enrera l'altura on Tiribazos havia d'atacar, s'atenden. Des d'allí fan tres jornades pel desert, quinze parasangues, fins a l'Èufrates, i el travessen amb aigua al llombrígol. Es deia que les fonts d'aquest riu no eren lluny.

Aquestes grans i llargues cases, amb llurs finestrals ogivals, llurs enormes cossos de xemeneies i llurs teulades característiques, fan reviure el temps dels gipons i les altes polaines, les goles brodades amb perles, i els juraments complicats. Parlant de les escales de roure, recordo haver vist uns magnífics platonats en una de les cases de Kingston.