Sols se sabia d'ell que es deia Jaume; ningú sabia d'on era ni d'on venia... potser ni ell mateix se'n recordava; allí l'havien deixat rerassagat aquell traut, i allí s'estava, esperant que una altra ventada se l'endugués lluny, qui sap on; sempre assegut en la barana del pont, la barretina de gairell, la pipa als llavis i la vista perduda en la boira de l'horitzó.

Però el que més el migrava, era de veure com Hâan treia la botella de la palla, i de sentir-li dir: -Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per aquestes fondalades! -Gràcies- deia ell, -no tinc set. Perquè tenia por de tornar a començar la història de les amors de tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves. -Com s'entén!

Deia veritat, el brau Gedeon. «Viandes fredes i vins calents», perquè davant la flama, una magnífica renglera d'ampolles sofrien la delitosa influència de l'escalfor.

A punta de dia, veuen a l'altra banda del riu cavallers armats, com per barrar el pas, i part d'amunt d'aquests cavallers tot d'infanteria arrenglerada en les costes, com per impedir l'entrada a Armènia. Eren gent d'Orontas i d'Artucas, armenis, macedonis i caldeus mercenaris. Es deia que el caldeus eren lliures i valents: tenien per armes uns grans escuts de vímet i llances. Les costes damunt les quals estaven formats, eren a tres o quatre pletres del riu. Es veia un sol camí que hi conduís, i com fet de m

Prou que ho deia el seu pare: -Quan ella fica la banya a un forat, no hi ha qui la faci cedir. Però en aquella ocasió l'home va pendre's la cosa a la valenta: -Hem de veure qui podr

Quan el venut poble fidel sortí en corrues a fora, hom deia que gairebé fóra plaent d'ésser entabanats altra vegada per a sentir l'himne, cantat d'aquella manera, de bell nou. Aquest era el gran secret de Tom: el pla de tornar a casa amb els seus germans pirates i assistir a sos propis funerals.

-Aquí- deia -plantaré patates; all

I sempre aquella por de donar un desengany! -M'han posat tan amunt que ja no hi arribo, em deia un dia plorant de ràbia davant un contracte que no volia firmar, per un teatre cabdal de New-York... Per això jo li vaig dir: -Reposi... vagi a casa seva una temporada. Els tics nerviosos se'l menjaven i la visió de les grans multituds l'esfereïa, perque sempre li venia al pensament que hi havia el doble d'orelles que no de caps d'espectadors, i això l'enervava... si sembla un vell i no quaranta anys encara!

Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esforçar la veu, tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret el nom de Temme , un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li queia , un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus, colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que sempre se l'havia passada prima i que d'enç

La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants.