United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !
La devoció dels frares creixia a cada nom i les veus eren més fortes. -Un Pare-Nostre per fra Valentí, i que Déu el tingui a la glòria! I l'oració naixia diàfana en els llavis plens de devoció. -Un Pare-Nostre per l'ànima de fra Claudi! I el Pare-Nostre brollava més clar encara. -Un Pare-Nostre per fra Narcís.
-És veritat- digué ella, baixant el cap i descloent a penes els llavis descolorits. -Doncs- continu
Per cert, que la primera vegada que va tenir a la vista una d'aquells imatges, va romandre un xic sorprès de l'aspecte brau i ferm que presentava el poeta. Sense saber per què, ell se l'havia figurat un home pàl·lid, xuclat de galtes, cara llarg... i li sortia un tipus sanguini, amb unes carns fortes, uns llavis molsuts i coll de toro, que denotaven exuberàncies de vida.
Aquella testa pàl·lida d'arestes sortints, de llavis estrets, de celles grans, negres, contretes i obrint al mig del front una llarga arruga perpendicular, m'hauria colpit d'admiració en qualsevol altra circumstància; però aleshores un sentiment d'impressió indefinida s'havia apoderat de la meva ànima, i estava ple d'inquietud. De sobte el jove va fer un crit: -Qui hi ha?
El pobre minyó havia assolit que el curial li prometés de servar el secret; però què en trauria? Ja que la turmentada consciència de Tom havia pogut menar-lo a la casa del curial, de nit, i arrencar una temuda història de llavis segellats amb el jurament més llòbrec i formidable, la confiança de Huck en la raça humana estava arran d'esvair-se.
Arribats a lloc, us distribuïa en guerrilla, amb cert aire de misteri, fent signes cabalístics d'horitzó a horitzó, de llevant a ponent, i us deixava sols pinçant-se els llavis amb els dos dits, índex i polze, de la m
Les penes l'havien tornada seriosa i entenimentada: sos ulls juganers havien adquirit una mirada fonda i penetrant que reflectia tot un mar de serena tristesa, i sa boca, abans sempre desclosa per un dolç somrís, s'havia plegat vigorosament, sense desformar-se les suaus línies de sos llavis, molsuts i rosats.
Allí és on amb més facilitat s'admet la idea dels rejovenimens de què parlen les antigues faules; els requiebros surten espontanis dels llavis; les hores passen ràpides amb l'olor de les flors.
L'ànima d'Elsa sent una angúnia intensa; amb una fulla d'arbre pren aigua de mar per mullar-se els ulls que se li entelen i amb una alga amarada es xopa els llavis que se li tornen esblaimats i emmusteïts, i amb un desfici de delirant, lluita amb una mosca vironera que volta remorosa per damunt el seu cos mort.
Van cap a l'arbreda... Ella el fa aturar posant-se el dit en els llavis... Ah! Escolten un rossinyol, i per sentir-lo millor, se donen les mans. Misteris acústics! La sombra creix; el temps passa, i ells no se n'adonen. Calla el rossinyol; ella aixeca el cap i est