I ell diu: -Jo, Falinos, he estat content de veure't, i tots els altres em penso que també. Perquè tu ets grec, i nosaltres també, tants com en veus. En la posició en què ens trobem, et consultem a tu què cal fer sobre el que dius. Tu, doncs, en nom dels déus, aconsella'ns el que et sembli millor i més honorable, la qual cosa t'ha de portat honor temps a venir, quan diran que «una vegada Falinos, enviat pel Rei a invitar els grecs a rendir les armes, ha aconsellat tal cosaPerquè tu saps que per força es parlar

Digueu-me, doncs, què dueu de cap, com a amic que us sóc, ben intencionat, i que ganes de fer la marxa en vostra companyia.

-Donar-li la seva impulsió, fer-li servar el moviment. -Molt : ara els ho vaig a dir. Ho fem ? -, molt ; però no s'aturin. -No és pas gaire difícil, sembla- diu l'Emília. -Em creia que costava més. -No: ja veuen que és ben senzill. No han de fer sinó mantenir la impulsió: vet aquí tot el que cal fer. -Entesos- fa la noia. ¿Voldrien donar-me el meu xal vermell, si els plaus?

Des d'aquell moment, els generals convingueren que el millor partit era de fer una guerra sense heralds, mentre estiguessin en país enemic: perquè amb conversades espatllaven els soldats: i fins ja havien fet malbé un capità, Nicarc d'Arcàdia, que havia desertat de nit amb una vintena d'homes.

Sentiu una commoció al ventrell com si us vinguessin ganes de plorar. En Vallcebre va començar de dar-se cops de punys als genolls: el fred l'atacava sempre per allà. Jo mateix comprenia que la meva cara devia fer aquell efecte de xuclada cap endins que causa el fred quan se us aferrissa.

I no paren, sinó que segueixen amb la mateixa, mentres en un altre recó un parent llunyer, també en veu baixa, segueix una conversació amb els més pròxims del malalt, dient: -Jo, si fos sol no parlaria d'interessos, i sobretot en moments com aquests; però un hom família i fa lo que no voldria fer. Veieu?

Res més volia, i així li ho vaig fer avinent; però declarant que de cap manera me n'anava sense. Havia fet el determini d'endur-me'l, encara que hagués d'esperar-me tota la nit. Ella va ajuntar-se amb les altres. Vaig creure que anaven a donar-me el coixí, i tot estava llest. Però, ben al contrari, va passar la cosa més extraordinària. Les altres dues noies es posaren darrera aquella, i, totes tres, vinga fer broma, Déu sap per què; i varen donar-li una empenta cap a mi, i després, abans jo no m'adonés del que passava, pos

Lo que us juro és que no m'enquimero per vós; si això és no enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer invisible. VIOLA No ets el boig de madona Olivia?

-Que no dius res, Ferràn? Mira, veus això que faig? és un d'aquests treballs que'n diem de escultura filosòfica, oi tu? La model feu un moviment afirmatiu mirant en Ferràn, i aquest va estemordir-se en sentir que es deien de tu. -Vui fer escultura d'idees, vui fer sentències amb el fang! ¿Veus aquella processó de gent que camina amb els ulls enlairats?

-Vols fer una juguesca? -Calla, tabalot; no en faig mai de juguesques perquè si guanyes et fan passar amb raons i si perds et fan mala cara perquè no pagues. Calla i tingues paciència. Fem-nos cárrec que som dós pescadors de canya. Continuava la nevada, que ja barrava decididament la porta. De sobte va començar d'espesseïr-se encara més. La blancor era exasperant.