Abans d'acabar dec fer una observació: he començat dient que els forasters eren una gent molt apreciable i útil, i, al dir això, solament m'he referit als forasters que vénen a gastar a Barcelona els diners que han estalviat en el seu poble; de cap manera em vui referir als forasters-gorristes que van a posar a casa d'un amic.

L'aspirant a llogater . -Limfàtic, me sembla... , limfàtic. L'amo de casa . -Aveiam, tregui's la levita. L'aspirant a llogater . -Què diu, ara? L'amo de casa . -, home: faci el que li dic. Això és de molta importància per mi... ¡Què caramba! No vui tenir gent malaltissa a casa meva.

Aquell to aspre va picar-me. -Ai ai! que t'has cregut que ens governes tu? Ai vatua! Ara no ens mourem, per punt. -Doncs, us planto. Hai perdut sa nit i no vui perdre es parany. Ja vindreu quan us passu sa rampeta. Uix! ser

SIR TOBIAS No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas per natural. SIR ANDREU Però m'escauen molt, veritat? SIR TOBIAS Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels fila.

Ai, pobra de mi! Les nou! Adiós! Adiós! -Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i... -Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui rebentar-me anant i venint de la font. -; si per cas ja et diré alguna cosa.

-Aquesta vegada et vui fer de pare- va dir-li el capellà, bo i aixecant-se de la cadira de braços i tustant-li l'espatlla amb la destra. - prou que li pertoca! va fer, convençut, en Biel.

-A les primeries- reprengué ella després d'un instant de silenci, -això de veure aquell home, amb les cames nues, en una posició com aquella, va causar-me un trontoll... un trontoll! Vui cridar... però tot seguit em dic: Potser és somnàmbul! Si crides... es desperta,... cau... est

I això tampoc no ès de raó... perquè, si tinc culpes, també tinc disculpes. Vui que ho sàpigues tot, caret: tot, es i es mal. Que, si t'hai atruquejat, ha sigut brandant sota es pes de sa meua creu... perquè ja fa anys, Temme, que la tragino a espatlles macades... i ja no puc més!

El seu pare va dir: -Ja que sóc un ase, no vui que el meu fill ho siga. I el fa estudiar per advocat. El pobre senyor est

VIOLA Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y creu que no seran en va tos passos, car jo cantar y podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos oferiments acceptables. El temps s'encarregar