United States or Ukraine ? Vote for the TOP Country of the Week !


La reraguarda n'occeix alguns i n'agafa vius uns altres, havent parat una emboscada; i pren una vintena d'escuts de vímet, recoberts d'un cuiro de bou cru amb el pèl. Ara, com que la clamadissa creix, i s'acosta, nous soldats s'ajunten continuament, a bell córrer, als que criden, i com més el nombre augmenta més augmenten els crits, sembla a Xenofont que deu esdevenir-se alguna cosa més greu.

El senyor Quim pregunta al del seu costat: ¿Què es cert que volen tirar a terra les cases velles de la plaça de l'Angel? -No ho perquè no he vist encara el diari; però ja, del modo que van les coses, crec qualsevol disbarat. Altre silenci. L'apotecari pren un pols de tabaco, allarga la capsa als altres y tots ne prenen. -Atxem! -Atxem! -Atxem! -Jesús! -Jesús! -Jesús! I tornen a callar.

-No, Christel, no; seieu- respongué Fritz. -, Súzel, veu's aquí la teva cadira al meu costat. Pren un d'aquests vasos. A la salut de la meva balladora! Tots els amics tustaren damunt la taula, cridant: -Das soll gülden! I tot aixecant el colze, feren petar la llengua, com un esbart de grives a l'hora de collir les murtres.

-Pren un tros de paper. Calia començar pel principi. -Escriu tot el que sigui probable que necessitis. Després ho repassaràs, i ves si hi ha cap cosa de la qual puguis estar-te. Imagina't al llit: ¿què és el que portes? Molt : escriu-ho... amb una muda de més. Et lleves, i què fas? Rentar-te? ¿Amb què et rentes? Amb sabó? Escriu: sabó; i segueix fins que acabes. Després comença amb les robes.

A les quatre marxa al cafè i es pren una xocolata amb pastissos. Altrament no es tracta d'un home de gustos cars i refinats: els cuiners i els preus francesos no es troben, generalment, en els seus restaurants: prefereix la seva cervesa i el seu vi blanc econòmic als millors clarets i xampanys.

Així són ordinàriament els mensurs bisetmanals, en els quals un estudiant pren part una dotzena de cops l'any si fa o no fa. Altres n'hi ha en els quals no s'admet gent de fora.

L'Adelaida salta del llit, s'abriga amb una bata folgadíssima, i segueix al seu espòs, que li pren la m

-Jo també me n'haig d'anar... diu el nebot. -Sentin-se, senyors. -El quinto , el quinto !... Jo amaniré la taula. No hi ha remei: cada qual agafa una cadira, surt al menjador i pren lloc. El senyor que les canta, ja remena les boles dintre del bombo, arreglats els cartrons i comença a repartir-los. Però ca!... en ma vida he vist un quinto més desgraciat.

Veus? aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no què de massa lliure.

-El senyor Quim, que s'havia estat amb les mans creuades sobre els genolls, entretenint-se en fer rodar els dits polsers l'un sobre l'altre, pren la paraula molt solemnement i diu: -Jo sempre em recordaré de l'any vint i tres.