United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


-I el seu papà, li ha provat! -Tots !... Tots !... -I les noies ben aixerides! -Aixerides ! -Els ha provat!... -Molt!...; molt!... Em sembla que la criden, portera!... -No, el meu marit és fora! -És un veí! -Hi vaig. En Martí féu un sospir en veure's allunyada la mosca vironera de la vella que per afalagar-lo garlava amb una veu monòtona i nasal sense to ni so.

-Llamp de llamp!... anava fent tot caminant -perquè després de tot, l'hora de l'aigua passava... amb aquelles cabòries s'havia entretingut... i les mongetes cuidaven a quedar-se en sense regar... Ja arribava al cap-de-vall del carrer quan sent que el criden: -I doncs, què va ser el del ball de l'era que diu que?...

Per fi al lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres branques. Aleshores, s'apuntala una escala al tronc de l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja? Els nens criden: -Don Gaspar, don Gaspar, que ho far

Penseu tot seguit amb lladres, amb assassins; finalment traduïu les vostres sensacions mitjançant el mètode habitual, però res no se us acut. Tot el que imagineu és que, per exemple, milers de persones us escometen a puntades de peu i que aneu a ofegar-vos. A prop vostre algú sembla passar un moment perillós, car sentiu com criden a sobre del vostre llit.

Com que les víctimes donen senyals favorables, els soldats entonen tots el pean, i criden l'alalà, al qual s'ajunta el gisclet de totes les dones: perquè hi havia moltes de cortesanes dins l'exèrcit. Quirísof entra al riu, seguit dels seus.

Els enemics, creient la posició bona, sostenen ferms. En ser prop, els peltastes grecs criden alal

Els tracis, afortunats en aquest primer encontre, es criden els uns al altres i es reuneixen de nit, en gran força.

-Adéu! va dir. -No puc fet estaries. Sents com me criden? Se tornen boigs: no saben lo que es pesquen. Adéu. La nit ser

Lici, que comandava l'esquadró de cavalleria, i Esquines, que comandava els peltastes de la divisió de Quirísof, veient fugir l'enemic a bell córrer, el segueixen: els soldats criden que no es quedaran enrera i que s'enfilaran amb ells per la muntanya.

Tot d'una que el dia llustreja, marxen en silenci i en ordre contra els enemics: com que feia boira, els arriben a prop sense ser reparats, però en veure's els uns als altres, sona la trompeta; els grecs criden alalà! i es llencen damunt els homes; els quals no els esperen, ans abandonen el camí i fugen. En moren pocs, perquè anaven armats a la lleugera.