I en aquell ambient va aparèixer una ombra, una figura boirosa, interessant... una dama gentil, colorida d'unes entonacions fines i simpàtiques, foses dins una grisor harmoniosa.

«¡I lo que costa, Déu meu, -afegia més avall, sobreposar-se a les preocupacions d'escola i a les habituds creades a còpia d'anys! Se necessita un esforç de gegant per a espolsar-se la peresa intel·lectual i vèncer la corrent de les idees avesades a coordinar-se dins d'un motllo fet exprés.

Després, davallant dos graons, obrí la porta, tot exclamant: ¿Segueixes capbussat dins la Llei i els Profetes, vell jueu de mala mena? -Ah! ets tu, calavera! féu el vell rabí, el posat del qual prengué tot seguit una expressió de joia interior, al mateix temps que d'ironia fina, baldament plena de bonhomia. ¿No has pogut passar-te de mi per més estona? t'ensopies i m'has vingut a veure?

Els homes que al matí havien fet com cada dia, la processó lenta, constant i resignada que estira la corda tivant i regalimosa, han sentit el calfred de la paor: les ones, un sust, i totseguit un impuls d'invocació sobrenatural, davant la mort que veien ajupida traidorament dins les tenebres; els nois ploren de veure plorar i els infantons dormen confiats com si els àngels del cel els vetllessin nit i dia.

Un dia que, com de costum, me vaig encaminar a casa seva, vaig restar estranyat de trobar la porta tancada. A pesar de que vaig sentir trepeig per dins, no vaig voler trucar, pensant que tal volta faria nosa, i vaig posar-me a passejar pel carrer amunt i avall.

El parent, tot embadalit, mira per tot i pregunta amb el cap en l'aire: -; però aquest testament a on deu ser? Creixen, a dins, els plors i els gemecs, les veïnes se n'hi entren... Però... ja hem acabat: ja no hi ha malalt a la casa. Lo que succeeix després, ho dir

-Ja ets al dia de les teves noces- diu En Llucià. I fa esforços per contenir les derivacions d'aquesta constatació solemne. Vol dormir. El seu cos i el seu esperit cobegen un son retornador. Aquests darrers dies ha viscut dins d'un remolí vertiginós. Si pogués dormir i no despertar fins a l'hora exacta de llevar-se!

I el silenci s'establí per uns instants. Després digué George: -Si no haguéssim jurat córrer a una mort segura dins aquest vell fèretre movent... (i llanç

Ja ho eren, de fressoses i boniques! mes no eren pas això, sinó un altra cosa diferent. Així, amb el corc de l'enveja dins del pit, se retir

Vam baixar els graons de quatre en quatre i vam entrar dins la sala d'armes. All