United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Per una vegada, han tingut el bon sentit de posar el restaurant lluny de la vista. -Sembla que l'han amagat ben bé- féu notar George. -A un hom no li fa tanta de nosa, si no l'hi posen als nassos- digué Harris. -Naturalment- vaig dir jo -que, posat al seu lloc, un restaurant va bé. -Em plauria de saber on l'han ficat- digué George. -Anem-ho a veure? propos
Comença a caure dintre meu, i més i més, i no hi ha manera d'omplir-me a bastament. -Sí; però ets un bon home en no beure, Davie. -Potser que ho sóc, Jennie, en no fer-me nosa. -I tu em mantindràs i treballaràs per a mi, Davie. -No veig raó en contra; però estigues-te de parlar-me de treball: no puc suportar ni que se'n faci esment.
-Sí, que ho vaig fer! -Esteu segur que vau fer-ho, Tom? -Sí, vaig fer-ho, tieta: ben recert! -Per què em besàreu, Tom? -Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia pena. Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar un tremolor de sa veu en dir: -Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em feu més nosa.
Home de mitja edat, magristó, més baix que alt, cara afaitada com a bon muntanyenc, més per costum que per la nosa que podien fer-li quatre pelots, escanyolits i mal nascuts, entremig de les arrugues del cuiro ressec que li feia de cara.
Dins la casa no feia mai nosa: hi vivia calladament i humil com una bèstia de més. Amb prou feines, al pic de l'hivern, gosava atansar-se a la llar i seure en l'escambell que hi tenia assenyalat. Sortia amb la ramada a punt d'alba; tornava a entrada de fosc. Dormia a la cort mateixa, en un jaç de palla. Hom no li coneixia cap vici. L'amo n'estava content de debò. Havia arribat a lloar-lo.
Kipert, girant-se, demanà: -Doncs què ha passat, senyoreta Katel? -Res- digué la grossa masovera; -parlàvem tranquilament, quan ha caigut. El metge, mirant Kobus de bell nou, digué: -No té res... una emoció... Un encaparrament! Vaja, sobretot calma... no li feu nosa... es retornar
Reconegudes aquestes coses, els generals formen sis companyies de cent homes cadascuna, i nomenen per comandar-les capitans, pentecontarques i enomotarques . Durant la marxa, quan s'ajuntaven les ales, els capitans romanien enrera, a fi de no fer nosa a les ales, i després remuntaven seguint els flancs del batalló.
Però era l'hereu... i, si ell no es casava, se casaria el segon i ocuparia el seu lloc... Perquè ja ho havia dit son pare; no era pas just que l'altre treballés i portés tot el càrrec de la casa si després se n'havia d'anar... I, si no se n'anava, ell, el gran, perdria tots el drets, i sol i sense salut, a la vellesa no seria més que una nosa... Perquè, treballar fort, prou que es coneixia que no podria mai... Li calia ésser hereu, li calia casar-se...
Fins i tot la color i el relleu de les imatges me feien nosa dintre la fantasia i procurava esborrar-los per a restar amb la idea pura, sense cos, general, informe. Somniava categories i mónades i vacuïtats i més vacuïtats. Romania llargues hores reclòs a la meva cambra amb el pensament en marxa per un espai sense límits, ni camins.
La veu de la virtut continua, però més feble cada cop: -Però si tothom es lleva de bon matí, en aquests llocs! -No s'hi llevarien, si no s'hi veiessin obligats, els pobres. Acordem que el desdejuni sigui a dos quarts de set en punt, i així no farem nosa a ningú. Jo sé el que és allargar aquesta consideració fins a les set.
Paraula Del Dia
Altres Mirant