United States or Bosnia and Herzegovina ? Vote for the TOP Country of the Week !


-M'ha sorprès molt!... M'ha sorprès molt!... -I a mi. L'Adelaida no era pas d'aquesta manera!: al revés. Pensa que mentre ha estat soltera s'ha divertit esgarrifant la tieta Lluïsa amb mostres de despreocupació. No ho diguis a ningú. Aquest couplet que ha provocat la nostra retirada l'ha cantat ella mateixa cent vegades. El tenim a casa en un número de Paris qui chante .

-Com hi riuràs, a casa de la tieta Engràcia, féu ell, encesot, espandit. La seva cara era espandida, n'era el solitari de la seva corbata, i n'era el solitari del seu dit, n'era la flor del seu trau, n'era el mocador de la seva butxaca, n'eren les seves mans inelegants de nét de camàlics que havien fet fortuna.

Estic... -Què us passa? Què us passa, minyó? -Oh! tieta! El meu dit malalt em fa qui sap el mal! La vella senyora s'enfons

, teniu la dent baldera; però d'això ningú se'n mor. Mary, aneu-me a cercar un fil de seda i una brasa de la cuina. Tom digué: -Oh! tieta! No l'arrenqueu, si us plau: ja no em fa gens de mal. No, tieta, si us plau. Ja no vull quedar-me a casa per no anar a l'escola. -Ah! Ja no voleu, ja no voleu?

Aquesta vegada és per al gal·lès i els seus fills, que aquella nit la van treure del mal pas. I escolteu: puc dir-vos una cosa, si voleu saber-ho? -, què? -Veureu: el vell Jones es proposa donar una sorpresa a la gent que avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir còm en parlava amb la tieta, en secret: però em penso que ara, de secret, ja no n'és gaire.

Gairebé n'estaria contenta, aleshores, que haguéssiu fugit i obrat tan malament. Però això és una follia. I, vejam per què no m'ho vau dir, infant? -Perquè, veieu, tieta: quan us vau posar a parlar del funeral, vaig començar d'omplir-me de la idea de la nostra vinguda i el nostre amagament a l'església, i no podia, tanmateix, comportar d'espatllar-ho.

Vau poder caure en fer de nit tot el camí de l'illa de Jackson fins aquí, per a riure-us de les nostres angúnies, i heu pogut caure en enganyar-me amb una mentida sobre un sommi; però no heu pogut caure mai en compadir-vos de nosaltres i estalviar-nos sofriments. -Tieta, ara conec que ha estat una cosa lletja; però no volia pas fer-la, una cosa lletja; no ho volia, ben cert.

No, Sid: no m'empentegeu. -Vejam: què passa, Tom? Cridaré la tieta. -No: tant se val. D'aquí a una estona potser haur

-, que ho vaig fer! -Esteu segur que vau fer-ho, Tom? -, vaig fer-ho, tieta: ben recert! -Per què em besàreu, Tom? -Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia pena. Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar un tremolor de sa veu en dir: -Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em feu més nosa.

Sid corregué escales avall i digué: -Oh! Tieta Polly! Veniu! Tom est