Aquell matí vam conversar sobre les nostres aventures marítimes, i vam sortir a parlar del nostre debut en l'art nàutic.

En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a riure's del que veia. Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va dir-li, maternalment: -No s' entregui més: per avui ja n'hi ha prou.

, havia de parlar amb tanta gentilesa que no tenia consol: no tenia més remei que pujar a la golfa i renegar una mica cada dia per dar-me gustet a la boca, o hauria mort.

A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castell

Un dia vaig parlar d'aquestes coses amb el sagrist

Llavors Hierònim d'Elis, el més vell dels capitans de Pròxenos, comença de parlar així: -Generals i capitans, en vista de les circumstàncies presents, ens ha semblat bo de reunir-vos i de convocar-vos, per pendre, si podem, un bon determini. Parla- digué -també tu, Xenofont, repeteix el que ens has dit a nosaltres.

A tant arribá l' esfarahiment dels frares, que quan sentian á dir que lo capitá Farriol se volia confessar, tots s' amagavan excusantse de rébrel' per mes prechs que d' ell sentissen. Un dia que tots escondits eran, un llech va presentarse al pare prior y aixis mateix li va parlar: Pare prior, voldriau que jo m' encarreguès de confessar aquest home que á tots du l' esglay?

Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esforçar la veu, tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret el nom de Temme , un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li queia , un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus, colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que sempre se l'havia passada prima i que d'enç

A voltes el sentiran parlar de persones molt encopetades. Algú s'afigurar

-Doncs aquesta un cert tràfec... -Ve't aqui! Ja volia dir jo... -I crec que no és el primer... -Vaja, es dona d'història. -Uf! crec que ha corregut la Seca i la Meca. -Què em diu! I això que un posat tot senyoret i un parlar tan...