-La llet de mare no es pot vendre, perquè no és nostra ni de la mare: és del fill! ¿Ho enteneu? ¿I per què no criava la senyora de Barcelona? -No volia criar, senyor metge! Ja li diré!

Jo volia contestar i no podia. -Aquí! aquí! El crit, entelat, s'extingia abans de sortir de la meva gola. M'havia incorporat sobre els genolls. -Aquí! aquí! El pare s'abalanç

Artísticament, els trobava tan frescos i saborosos com el dia que brollaren de la meva ploma: el cor no em demanava de tocar-hi ni una sola frase, ni un sol mot; i, si això no volia dir que fossin perfets, indicava clarament que el meu gust artístic no s'havia pas afinat d'enç

-Tenia quí sap l'esverament, digué Huck -i vaig apretar a córrer. Vaig engegar-me quan s'engegaren les pistoles, i no em vaig aturar fins a haver fet tres milles. He vingut ara perquè volia esbrinar-ne el què, sabeu?; i he vingut abans que trenqui el dia perquè no vull topar aquests diables, baldament fossin morts.

Això : volia honradesa i bona conducta. Sinó, tracte romput. -Hi ha pas por! hi ha pas por! repetia en Biel, boig d'alegria. El sol ja era a la meitat del seu camí, quan varen baixar tots dos a l'hostal, on els esperava ja en Tomàs, el vell mestre de cases, a qui el comte havia fet avisar pel mosso.

Vam mirar-nos en silenci, sense cercar d'explicar-nos la presència d'un hoste com aquell. No teniem temps de fer-ho, les idees s'entretopaven en nostre esperit. Sperver empenyé bruscament la porta i, amb el coltell de caçador a la , volia precipitar-se a la cambra; però es va aturar al llindar, immòbil, com a petrificat.

I veint que jo volia pendre el càvec, com em tocava, va tirar-s'hi damunt, tartamudejant: -Deixa-ho estar, això! Vull fer-ho tot jo!... jo!... Vull ésser el primer de davallar! -Molt : aneu!

Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia inofensiva, la deix

En l'altre compartiment hi havia els vestits de Fritz. Cada any es feia pendre mesures d'un vestit complet, pel sastre Hèrcul Schneider, de Landau; no se'ls posava mai aquests vestits, però li era una satisfacció, de dir-se: -Aniria a la moda com el gros Hâan, si volia: sortosament prefereixo mon vell capot; cadascú per all

Van anar al bosc i van tornar: i contaren, tots contents, a la mare que el pare era dalt del roure llampat, com un aucell, i que no volia pas respondre per més que el cridessen. La Mió se n'an