United States or United Arab Emirates ? Vote for the TOP Country of the Week !


I la gentada el contemplava aquell espectacle, silenciosa, amb un recolliment solemne sentint en son front les ratxades del vent d'enfora, la bafarada humitosa i freda que llençava aquella gola monstruosa, oberta davant seu...

Jo volia contestar i no podia. -Aquí! aquí! El crit, entelat, s'extingia abans de sortir de la meva gola. M'havia incorporat sobre els genolls. -Aquí! aquí! El pare s'abalanç

Encara pretengué parlar la pobra noia, mes la gola nuada se li neg

-No, no- m'explicava el meu professor, un bon home de força paciència. -Vostè pronuncia com si estigués escrit kirchhe : no hi ha aquesta h . És... (I em pronunciava la paraula per vigèsim cop. El trist del cas és que mai, per res del món, no vaig trobar cap diferència entre la seva pronunciació i la meva. I tractava d'explicar-m'ho d'altra manera.) -Vostè fa el so a la gola- (i era veritat) -i jo vull que el faci des d'ací sota. I amb el dit índex m'indicava el lloc des d'on havia de començar. Després de penosos esforços, que donaven per resultat uns sons amb els quals es suggeria la idea de qualsevol cosa, menys la d'un lloc sagrat, no em calia sinó excusar-me dient: -Em penso que no em ser

-Però ets molt dur amb tu mateix, Davie! Ets un xicot honrat. Et conec millor que no et coneixes tu, i faràs per a mi una bona llar. -És possible, Jennie; però tinc els meus dubtes. Comprenc la trista cosa que és per a la dona, que l'home no pugui deixar el got; i quan m'arriba l'essència del whisky és com si tingués la gola d'un salmó.

Déu del cel! Quínes onades hi havia a la gola de la claveguera! Però és que tanmateix havia plogut a bots i a barrals. El vaixell de paper dans

Des d'aleshores, mai més. -Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules! -Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.

Mestre Quissu, de primer impuls, n'hauria protestat d'aquella agressió tant sense solta ni volta... un lladruc li vingué a la gola sense ni adonar-se'n... però de seguida es reprimí el gènit... va mirar el blat, tot galopant per posar-se fora de tret, i va pensar que el pagès tenia raó... aquella parella que qui sap ja on parava, l'havia deixat com nou aquell camp: per tot on havia passat, les espigues eren ajegudes i es digué: cert que jo no hi tinc cap culpa... però qui perd l'un, perd el seny!... raó aquesta vegada l'Home...

-Encara tinc un nus a la gola! contest

-Semblen talment campanetes de cristall- digué el cavaller de servei. -Mireu, la seva petita gola, si n'és, d'activa! És extraordinari que mai no l'haguem sentit fins ara! Estic segur que assolir