Cada casa desapareix sota els grans rosers, i ara, a primers de juny ça i lla es veuen esclatar les roses amb llur delicada sumptuositat: Si mai aneu a Sonning, baixeu al Bull , que es troba darrera l'església: és el veritable hostal antic de camp, amb el seu pati quadrat, amb tot de verdor la façana.

-Ara pararà- es varen dir alguns, però en va... Llavores varen formar-se remolins terribles, els udols varen ser més espantosos... el poble sencer cruixia -fins les campanes de l'església varen tocar per si soles i sa vibració moribunda acab

Perquè ara vaig comprenent que això s'ha de preguntar, per no trobar-se en un compromís.

-Fuig, home! ¡D'americanes ja no se n'ha de parlar més!... Ara tot han de ser africanes . ¿De debò, se suprimeixen ara les americanes?... -Est

Un esverament estrany va fer-se mestre de tothom, i al record del crim comès pel presidari, va començar a acoblar un temor incert de mals desconeguts. ¿Qui sap quines arts en duia apreses, del presidi? I ¿qui sap quin servei en faria, d'aquelles males arts, ara que era coneixedor de les de la bruixeria?... Per això tothom s'apartava d'ell com d'un empestat i les mosses en fugien com del dimoni.

-Ves, estàveu barallant-vos, i ell us va dar una patacada amb la fusta de la tomba, i vau caure d'allò més pla, i després us aixecàreu, tot fent tentines i giravolts, i vau aferrar el ganivet, i l'hi vau apuntalar, mentre ell us ajustava una altra manyagueria que feia feredat. I aquí heu estat jaient fins ara, mort com un tascó.

La meva tia no em marejaria poc ni gaire, si la perdés! -Digueu, Tom: heu vist aquella caixa? -Huck, no vaig esperar-me a mirar els encontorns. No he vist la caixa ni he vist la creu: no he vist sinó una ampolla i un pot de llauna en terra, a prop de Joe l'Indi! ; i he vist dos barrils, i una pila pila d'ampolles a la cambra. No veieu, ara, quína és la cosa d'aquesta cambra on surt por?

Ja el dic jo que ens ha ben polit, en Panxampla. -Que et creus què és cosa d'ell? N'és pas tan llarg. D'en Basi pu, que és més murri que bonic. ¡I ara, Cerd

Reanimat ara, escometé la feina de col·locar l'aparell de la caixa. Pos

-, senyor Kobus. -Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara cuita! El brivall baix