United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense ell podem anar tirant, ça com lla.

Cleanor duu els altres grecs. En ser als poblets, Seutes amb una trentena de cavalls els corre a l'encontre i diu: -Ha passat, Xenofont, el que deies. Aquesta gent és nostra: però els cavallers m'han plantat i se m'han posat tots sols a perseguir per ci per llà. Tinc por que els enemics no tornin a ajuntar-se en alguna banda i no els facin mal.

-, Huck; però les fantasmes no volten si no és de nit: no ens destorbaran pas de cavar, mentre sigui de dia. -, és veritat; però massa sabeu que la gent no s'acosta a la casa on surt por, de dia ni de nit. -Oi: això és, sobretot, perquè no els plau d'anar on un home ha estat assassinat, ça com lla.

Encara s'esdevingué que anant la nau incertament, per ci, per llà, els monjos embarcats columbraren, llunyana, una illa, i començaren de fer ruta vers aquella illa. Un bon vent propici els empenyia de tal manera, que els rems, alicaiguts, no res tenien de fer-hi; i la nau ben aviat fou entrada en port. Per manament de l'abad, tots els navegants eixiren de la nau i saltaren a terra. I ell començ

El blau del cel era moll, tendre, intensíssim... El sol, ja força baix, cairejava de grogues lluentors les cases del Mercadal. Les teulades resplendien com a vidrim. Vagarosos reflexos irisats aclarien ça i lla les ombres amb llur delicadíssima lluminària.

Però altres vegades, amb resignació adolorida i melangiosa: -Potser, Fritz- es deia a si mateix, -potser, ça com lla, els homes són fets per a casar-se... ja que tothom es casa.

«En l'estret carreró aquí a la vora -és tan estret que només em lleu que pocs minuts de fer lliscar mos raigs a sa fondària, però en aquests minuts veig a bastament per a saber quina és la gent que es mou per allí- vaig veure-hi una dona. Fa setze anys, era una noia: lluny, en el camp, jugava en el vell jardí de la parròquia. Ja la bardissa roserenca era tota xaruga i havia passat la florida: els rosers trescaven abandonats damunt els caminals, i enviaven branques totes llargues a dins de les pomeres. Per ci per lla s'obria una pobra rosa, no pas gentilment, com hauria pertocat a la reina de les flors; però encara conservava aquella color i aquella flaire. La criatureta de la rectoria em semblava una flor molt més dolça, asseguda en son escambell, sota la bardissa ensalvatgida, tot besant les galtes masegades de la seva nina. Deu anys més tard vaig veure-la altra vegada. Vaig veure-la en una sala de ball tota resplendent: era la bella núvia d'un ric comerciant. Va delectar-me la seva felicitat, i tot sovint la cercava en aquestes vesprades serenes. Ai! Ningú no féu memòria de mos ulls tan clars o de mos esguards penetradors. La meva rosa també deixava créixer tanyades ensalvatgides com les roses del jardí de la parròquia. També hi ha tragèdies en la vida de cada dia. Aquesta nit n'he vist el darrer acte. Aquí, en l'estret carreró, damunt un llit, es trobava a les portes de la mort. L'inic propietari, insolent i cruel, son únic protector, arrabass

La mànega estava proveïda d'unes rodetes que giraven seguint els moviments de l'home, donant la idea d'un cuc gegant que, en agafar-lo l'home fortament pel coll amb les dues mans, apuntant ça per lla, llançava un gros raig d'aigua a raó de dos litres per segon,

Em plau que els vostres somnis puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per nosaltres. -I vaig somniar que la mare de Joe Harper era aquí. -Ves! i hi era, aquí! Vau somniar cap altra cosa? -Oh! Una pila! Però ara tot plegat és tan confós!... -, mireu de fer memòria. No podeu? -Em sembla, ça com lla, que el vent... el vent apagà...apagà... -Coratge, Tom! El vent va apagar una cosa!