No'm dieu res pera qui m'envia, madona? OLIVIA Espera. Digam què penses de mi? VIOLA Que us penseu no esser lo que sóu. OLIVIA Si de mi penso això, també ho penso de vós. VIOLA Y penseu , senyora, perquè jo no sóc lo que sóc. OLIVIA El cel volgués que fossiu lo que jo voldria! VIOLA Y hi guanyaria ab el cambi, madona?

Xiulaven, per avisar-nos que havíem de deixar-los el pas lliure; però, si se'm permet parlar sense por d'aparèixer fatu, em penso poder dir honradament que la nostra petita barca els causà, durant la setmana, més retardaments, angúnies, enrabiades i entrebancs que totes les altres embarcacions del riu aplegades. -Un vapor que arriba! cridava un de nosaltres, en veure'l al lluny.

Perquè la guerra dels déus no amb quina llestesa fuig ningú que la defugi, ni en quines tenebres pot esquitllar-se, ni en quina fortalesa retreure's: perquè arreu tota cosa és sotmesa als déus i per tot damunt tota cosa els déus imperen per un igual. Vet aquí el què penso sobre els juraments sobre els déus als quals hem confiat l'amistat pactada.

que els Misians us són amoïnosos: jo penso, amb les forces de què disposo, fer-vos-els ajupir; i que els Písides també. I sento dir que hi molts altres pobles tals als quals jo penso que faria acabar de pertorbar la vostra ventura. I els egipcians, contra els quals us sobretot irritats, no veig pas quines forces aliades podríeu esmerçar per a castigar-los millor que les que són amb mi.

»Vosaltres sabeu, continua -jo em penso, d'on surt el sol i on es pon, i que si un ha d'anar a Grècia, ha de fer ruta cap a ponent; i si vol anar als bàrbars, a l'inrevés, cap a llevant. És, doncs, possible que ningú pugui enganyar-vos, fins al punt que el sol surti d'allí on es pon, i es pongui allí on surt?

I... els ha olorat, ell? -Suposo que . Em va semblar que tenia per ells un gran interès, que se'ls estimava d'allò més. -Creu V. que s'emmalaltiria si jo donés una propina perquè se'ls emportessin i els enterressin? -Penso que no riuria mai més. De cop i volta tingué el següent acudit: -Voldria servar-los, V.? Permeti que els hi envii.

Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense ell podem anar tirant, ça com lla.

S'anava endolcint la llum. S'acostava el capvespre. Els ulls d'En Vingut lluïen amb una mena d'exasperació. -Què penses? va dir-me En Vingut, malfiant-se del meu silenci. -Penso en el teu antecessor, en el darrer ermità. De segur que en aquesta hora passava el rosari, i santificava la naturalesa, trenant dolces lloances a la Mare de Déu, dient-li estel i rosa.

Dic que penso que n'hi deu haver, i sincerament espero no equivocar-me, malgrat no hagi tingut mai l'honor de trobar-les.

-Les ordenances no diuen si el grup és format de família- vaig replicar-li: -només parla de grup o colla. Per la meva part (tot i no volent molestar-vos) jo penso que formeu grup. Manca saber què en pensar