United States or Bhutan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la boca. La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el novi, la tia Paulina fou l'únic recurs.

-Déu vos salve Maria... A que avui no t'esperavem pas!... plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós... Mariana, ves, mata un pollastre mentres passem el rosari... Déu vos salve Maria; plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones... Com el vols el pollastre, noi? -Diguem el rosari, mare. -Oidà!... Santa Maria... Ai! Déu vos salve Maria, plena sou de gràcia.

El tigre s'ha despertat, i mira en Melrosada amb una gran indiferència, esternuda, badalla, mostra les dents, i va d'un cantó a l'altra fent amb l'os del rosari veritables prodigis de flexibilitat. Al professor l'entusiasma cada cosa que fa el tigre. Pensa que és una tonteria de no anar-lo a veure més sovint. Un divertiment que costa tan poc i que la gent no se'n sap aprofitar!

A les vuit en punt, hora en la qual l'agència obria les seves portes, la Ventureta va entrar-hi primera que totes, dient, per començar, un petit rosari d'abruptes energies. -Què li passa? féu un dels dos joves, ja lluent, i tot traient- se una sabata. -Que ja est

T'agrada rostit?... Déu vos salve reina i mare de misericòrdia... Ai!... Mare de Déu, quin cap tinc!... Aixís seguí el primer misteri d'aquell rosari i, en començar el segon, plegaren, entre rialles.

-D'aquí un parell d'hores entrarem a ciutat- va fer mossèn Esteve en envestir de nou la caminada. I va afegir, convençut: -El cor me diu que Nostre Senyor ens ajudarà. I ¿sabes que hem de fer, per més obligar-lo? Dir el Rosari. -Com vulgui- va fer en Biel. -I, després de senyar-se i persignar-se tots dos, varen passar-lo.

Les aigües havien minvat... les roques fosques eixien voltades d'algues que penjaven esllanguides, com a collarets de robins i esmeragdes que voltessin el coll d'una nadadora bruna... Se sentia el bogar dels rems acompassats, com si volguessin juntar-se al ora pro nobis que deien les dones passant el Rosari... I les campanes omplien la quietut amb les sonoritats solemnials del toc de difunts.

S'anava endolcint la llum. S'acostava el capvespre. Els ulls d'En Vingut lluïen amb una mena d'exasperació. -Què penses? va dir-me En Vingut, malfiant-se del meu silenci. -Penso en el teu antecessor, en el darrer ermità. De segur que en aquesta hora passava el rosari, i santificava la naturalesa, trenant dolces lloances a la Mare de Déu, dient-li estel i rosa.

I, escalfant-se i encalabrinant-se de més en més, va arribar a sentir-se posseït amb tan bella força de semblant dèria, que un dia, havent vist passar per davant de l'hostal la Malena, que venia de Rosari, va pendre comiat de la colla dels bevedors i la va seguir de lluny a lluny, fent cuitamaga per no ser descobert.

La mare tenint entre'ls dits el primer gra del rosari, agenollada i amb el cor lluny de Sant Esteve, començ