United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !
Es divertiran d'allò més! ¡Riuran de debò! deien amb veu baixa els joves, travessant el saló per pendre lloc modestament darrera el professor. Herr Slossen Boschen s'acompanyava ell mateix. El preludi no feia pressentir una cançó còmica, certament: era d'un to brillant, ple d'ànima, i ens va posar la carn de gallina. -És el mètode alemany ens dèiem nosaltres. I ens disposàvem a la fruició.
Tot ben concertat, es posen en marxa; els joves serveixen de guies, vorejant el riu cap a l'esquerra: el camí fins al gual era de sobre quatre estadis. Durant la marxa, els esquadrons de cavalleria enemiga avancen per l'altra vora. En ser al gual, damunt els marges del riu, posen les armes, i Quirísof el primer, es corona, es despulla, pren les armes, i dóna ordre a tots de fer altretant.
Donya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat que naix de l'interès que senten instintivament les mares carinyoses, vers aquells joves que careixen del consol i ajuda de tenir-ne de pròpia.
Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer: -No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga? Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens dubte.
En l'aire se sentia la frisança d'un esdeveniment. Tota la placeta que hi ha davant l'església de la Mercè tenia la polidesa de les festes, neta, escombrada de poc i regada curosament. Les pobres de l'entrada del temple semblaven més joves, menys miserioses i menys malaltisses.
L'opinió dels vells respecte als joves ser
Davant aquestes explicacions expressàrem el nostre viu desig d'escoltar aquell estrany ocell i poder judicar bé. Els joves anaren a fer la petició a Herr Slossen Boschen. Probablement fou satisfet del requeriment que li portaven, car vingué tot seguit i seié al piano sense dir una sola paraula. -Oh!
-Vinga el porró! ¡a veure si aquesta s'aixereix! ¡Jo també tinc el noi emputifat i menjo, dona! sempre es capmassa aquesta! -Com ne vols d'aquelles dues oques? -Com les de l'altre dia! dos duros en barra, dues pessetes besones i una de senzilla. ¡Més petites, més joves, i avui, que tot és més baix igual preu! ¡Aquesta voldria la dona borratxa i el vi a la bóta! -Rebaixa'm dues pessetes bessones!
Però tota sa admiració la guardava mossèn Joan per a aquells joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a agermanar la carrera eclesiàstica amb la Llicenciatura dels sagrats Cànons o del Dret. D'ells era el pervenir.
Guillem Tell és, certament, un dels herois de la humanitat; però, ¿què pensaríem d'una societat de pares formada amb l'exclusiu objecte de reunir-se dos cops per setmana i tirar a la ballesta, fent blancs en pomes col·locades sobre els caps dels fills llurs? Aquests joves alemanys podrien assolir el resultat de què tant s'enorgulleixen empaitant un gat rabiós.
Paraula Del Dia
Altres Mirant